La Corrupció institucional a través de Monster: Revisió d’un manga clàssic

Parlar de Monster no és qualsevol cosa, és parlar de l’obra que més ha marcat el gènere seinen els últims 20 anys. Aquest manga s’ha consagrat fins a convertir-se en un clàssic modern d’un gènere adult marcat per la crítica social i moral. La monumental obra composta per 9 volums i més de 3.000 pàgines penetra als racons més foscos de la societat i l’ànima humana a uns nivells als quals només els grans literats arriben. Fer-ne una anàlisi global seria complicat (no impossible), per això he decidit tractar-ne un aspecte concret; La corrupció institucional a l’Europa dels anys 80-90. Ja que, Monster se situa en aquest àmbit i tracta amb molta profunditat els vells fantasmes d’una Europa post soviètica. Obra editada en castellà per Planeta Manga en una magnífica edició Kanzeban.

Has vist que gran s’ha fet el Monstre que hi ha dins meu Doctor?

Toca presentar-vos al nostre protagonista, el doctor Kenzo Tenma. Aquest neurocirurgià d’origen japonès té un pols prodigiós que converteixen les seves operacions en una garantia de supervivència. Casat amb la filla del director de l’hospital d’Eisler (Düsseldorf, Alemanya) i amb un càrrec important, aquest peculiar doctor sembla tenir la vida solucionada. Tot canvia a mesura que es va adonant que la corrupció de l’hospital on treballa costa vides. No li donen els pacients que li tocarien per torn sinó la gent influent i rica de la ciutat. D’aquesta manera, moren molt més els pobres a mans de metges menys competents. Un dia el doctor decideix fer un pas endavant i en comptes d’operar l’alcalde de la ciutat, opera un nen a qui li han disparat un tret al cap. Aquesta decisió li costarà el càrrec, la dona i la vida que portava. Recuperada la seva vocació mèdica, Tenma treballa en dures condicions durant molts anys. Un dia descobreix que el nen que va salvar quan va recuperar els seus principis s’ha convertit en un autèntic monstre. Comença un viatge per destruir el monstre que va salvar que el portarà a descobrir els racons més profunds de la psicologia humana i de l’Europa del final del teló d’acer.

Avis: A partir d’aquí hi ha spoilers com catedrals del manga, avisats esteu!

Quan la corrupció costa vides; L’Hospital Memorial d’Eisler

Explicaré aquest tema a partir dels tres grans casos de Monster. Començant pel primer, que és el detonant d’aquesta història, tenim el cas de l’Hospital Memorial d’Eisler. Un dia la vídua d’un obrer turc es presenta davant del doctor i li demana que li torni el seu marit. A partir d’aquí Tenma comença a veure ombres a la gestió de l’hospital. Aquella nit l’havien trucat per una intervenció d’urgència dient que havia d’operar un obrer turc. Abans d’entrar a quiròfan, el director li comenta que no li toca aquella intervenció sinó una altra, l’envien a operar una cantant famosa. Quan Tenma li comenta a la seva dona les seves inquietuds, ella li respon amb un terminant “Simplement no tots som iguals”. Aquesta frase li ressonarà al cap durant dies juntament amb una de la vídua “Torni’m el meu marit!” Aquest fet li farà prendre consciència que la desigualtat i l’abús de poder costen vides i prendrà la decisió que marcarà l’inici d’aquesta història. Com reflexionen els editors, aquest és un tipus de corrupció especialment preocupant fruit de la cobdícia desmesurada i sobretot de la desigualtat en un pla moral. Aquesta és la cara més fosca de l’Europa Occidental que amagava profundes desigualtats i injustícies socials en nom d’una suposada llibertat i la lluita contra el comunisme. Trames de corrupció que beuen d’un liberalisme doctrinari que propugna la màxima desigualtat. En alguns casos la suficient per a decidir qui viu i qui mor. Massa sovint s’ha mitificat un bloc occidental que en termes d’igualtat i benestar social estava molt per darrere dels estàndards comunistes. L’Urasawa dels anys 90 captava perfectament totes aquestes contradiccions i les plasma amb subtilesa a cada pàgina del manga. En aquest arc no només es veuen la corrupció i la desigualtat, també un racisme institucional que determina l’accés als serveis més bàsics.

Kinderheim 511: Autoritat immoral i amnèsia còmplice

L’Europa comunista no era menys terrible ni corrupte que la de l’oest, més aviat el contrari. Seguint el model de la policia secreta soviètica (NKVD) els països de l’òrbita van establir policies secretes per controlar la població i eliminar el “contrarevolucionaris”. El sistema funcionava sobre la base de la NO separació de poders. És a dir, que la justícia, el govern i la policia eren una sola veu. Això juntament amb l’opacitat dels sistemes judicials donava una cobertura quasi absoluta a les autoritats per abusar del poder tant com convingués. L’eliminació dels dissidents polítics en secret era la norma però les autoritats sovint portaven a pràctica accions més sinistres. Gràcies a l’anomenada revolta dels arxius de l’any 1989 es va impedir que els funcionaris comunistes eliminessin els documents probatoris dels abusos policials. Quan es van obrir els arxius es va descobrir que les autoritats d’Alemanya oriental havien realitzat experiments amb nens i joves per tal de crear espies i soldats perfectes en tots els aspectes. Kinderheim 511 està basat en aquests casos, un orfenat on s’entrena nens com màquines de matar per tal de crear soldats perfectes. L’origen d’en Johan es troba en aquest centre diabòlic dissenyat per l’estat. L’eliminació successiva de tots els implicats per esborrar qualsevol rastre del crim o l’amnèsia còmplice, mostra el funcionament d’un estat militar d’aquest tipus. Malgrat que aquesta temàtica és prou recorrent en el manga i l’anime (Zankyou no Terror) aquí se li dóna una profunditat diferent. És aquest tret distintiu de Monster que permet col·locar-lo sense gaires vacil·lacions al costat d’un Tolstoi o un Txèkhov, sempre va una mica més enllà.

Els residus de la Txeca

El cas que ocupa els volums 5 i 6 d’aquesta obra és particularment interessant perquè connecta amb el cas anterior. Es tracta dels residus de la policia soviètica en el cos policial de la República Txeca. El cas és que de les policies polítiques comunistes, la txeca era tristament la més famosa. Va sembrar el terror a tota l’URSS durant dècades i el seu desmantellament va ser una de les banderes de la transició a la democràcia. El cas d’uns policies que segueixen en el cos anys després de la transició perpetrant els mateixos actes vol donar fe de la fragilitat de les democràcies europees. La trama per silenciar les investigacions del detectiu Jan Suk resultarà implicar comissaris, capitans i detectius. El tema dels residus de la policia soviètica és un tema recurrent en l’imaginari polític d’Europa central i en especial de la República Txeca. Malgrat que l’argument de les conspiracions policials és un de prou gastat en la ficció, Urasawa li dóna la profunditat històrica per una banda i psicològica per l’altra. Això converteix aquesta trama i tota la història en una obra mestra, una teranyina de trames i reflexions de diverses naturaleses que convergeixen per formar una tela sorprenentment complexa.

Edició de Monster de Planeta Manga. Una meravella a l’altura d’aquest clàssic que recomano amb totes les meves forçes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s