Especial Sant Jordi: El període Heian i el bressol de la literatura japonesa

La literatura és quelcom meravellós, et permet escapar-te de la realitat, viatjar a nous mons, adquirir coneixements, cultura i obrir-te la ment de mil formes diferents. Estem en una època en la qual es publica molt, massa, diuen els llibreters. Tenim tantes idees a l’abast i tantes propostes noves i espectaculars que és fàcil perdre’ns en el mar de llibres que s’obre a l’horitzó. Per això també és molt important tornar als clàssics per saber d’on venim i ordenar-nos les idees. Els clàssics (i en el cas d’avui molt clàssics) han assentat les bases d’allò que es concep en una cultura com la ficció, la no-ficció i l’imaginari d’aquesta. És per això que és imprescindible conèixer-los i gaudir-los per no perdre’ns en els mars de tinta sense saber ben bé on anem. Com que aquest és un blog de cultura japonesa, avui farem una panoràmica pels llibres de l’era Heian (794-1185 dC) que són sens dubte el bressol de la cultura japonesa.

Primera pàgina de la còpia més antiga del Genji Monogatari

Literatura Cortesana

En èpoques tan antigues, normalment, molt poca gent tenia accés a la literatura i el temps per dedicar-s’hi plenament o parcialment. Per tant, la cultura escrita quedava reduïda als cercles de palau, ergo la majoria d’obres d’aquesta època són d’origen cortesà. Això no vol dir en absolut que la resta de la gent fos inculta, de fet tant al Japó com a l’Europa medieval hi havia personatges que es dedicaven a voltar pels pobles recitant històries, llibres, poemes i cançons. Això, explica per exemple la gran popularitat de les novel·les de cavalleries a Europa o de moltes llegendes, contes i poemes japonesos. La cultura Heiana, es va caracteritzar per una explosió de l’escriptura en japonès en contraposició al xinès predominant fins aleshores. I també per una important entrada de la dona en les primeres figures de la literatura universal. D’aquesta literatura antiga en destaquen quatre tipus: Els poemes, els contes o llegendes, les “primeres novel·les” i els “nikki” o diaris. En aquestes obres ja es deixen veure moltes de les característiques de la sensibilitat artística que caracteritzaran la cultura japonesa com la veneració a la naturalesa i les petites coses, la brevetat dels poemes, la mitologia de les llegendes i la visió de l’amor. Aquesta explosió cultural començaria a principis de segle VIII quan per primera vegada s’estableix una capital fixa a Nara que després passarà a Heian (Kyoto). Aquesta estabilitat propicia la floració de l’art i la literatura i curiosament la major llibertat i educació de les dones del període va permetre que moltes es convertissin en escriptores de renom. Tot i que alguns historiadors socialistes com Mikiso Hane han catalogat aquesta cultura d’esnob, la veritat és que la majoria la veuen com l’origen de la cultura japonesa que mostra un caràcter molt únic i sensible.

Escenes de la Cort de Heian de Kano Tsunenobu 1677

Contes i llegendes

Aquest mes l’editorial Satori ens ha obsequiat amb la publicació al castellà de Konjaku Monogatari-Shu, Cuentos de un passsado Lejano. Que és una compilació de contes i llegendes de principis de segle XII que ofereix una visió d’allò més variada de les faules de l’època. Això a la vegada ens dóna una idea d’allò més suggestiva dels valors i idees del període portant-nos des dels plebeus a la cort passant per monjos budistes, personatges llegendaris i tota mena d’entorns. Aquest gènere anomenat també Uta monogatari consistia en una combinació de poesia Waka i narrativa. Ha aportat joies de tota mena com el Taketori monogatari  en el qual es basa la pel·lícula El Conte de la Princesa Kaguya. En aquest camí hi trobaríem també el Yamato monogatari (segle X) que compila 173 històries curtes centrades en el Clan Fujiwara. Aquests, en són només els exemples més notables però aquesta literatura és molt més extensa. Totes aquestes constel·lacions de relats i històries úniques actuen gairebé com els fonaments més profunds d’aquest enorme temple que és la literatura japonesa. El que és més interessant del gènere és que no només reflecteix la cultura de la cort, ja que els contes tenen, sovint, orígens populars i això els atorga una dimensió plural i calidoscòpica.

Escena de la pel·lícula El conte de la princesa Kaguya

Els “nikki” i les primeres novel·les

En aquest gènere trobem l’obra magna de la literatura Heian i una de les obres més significatives de la literatura universal El Genji Monogatari (la història de Genji/ La novel·la Genji/…) Escrita per Murasaki Shikubu que va ser una de les mullers de l’emperador i de les dames més destacades de la cort. Nascuda el 978 i morta el 1014 Shikubu va deixar una de les obres més influents de la literatura universal. Per la seva combinació de poesia i narrativa i altres característiques molts la consideren primera novel·la de la història (publicada el 1005). Aquesta explica vivències de la cort de l’emperador Genji amb els amors les aventures i les desventures de moltíssims dels seus membres i personatges. La sensibilitat amb la qual es narra tot, el caràcter dels seus personatges, el refinament de la poesia i la narrativa, els girs que té,… l’han convertit en un clàssic. L’obra combina la narrativa, la poesia i els anomenats “nikki” o diaris. Aquests últims consistien anotacions de vivències de la cort (reals o no), pensaments, poemes,… sovint inconnexos. Però el refinament i sensibilitat amb el qual eren escrits fan que la inconnexió no sigui una molèstia. És el cas del Llibre del Coixí de Sei Shonagon que fou una de les dames més importants de la cort entre el 966 i el 1017. És un llibre molt personal i intimista en el qual Shonagon descriu les vivències a la cort portant-les a un camp més psicològic. Això ha convertit El llibre del Coixí en un altre clàssic de la literatura universal. Shikubu per la seva banda culminaria la seva obra amb El diari de la Dama Murasaki que és un “Nikki” de l’estil del Llibre del coixí de gran valor literari i artístic. Els Nikki van proliferar des que Ki no Tsurayuki escrivís el Diari de Tosa el 710 dC i aquest gènere ha suposat un dels pilars literaris sobre els quals s’ha construït l’escriptura nipona.

Il·lustració antiga de Murasaki Shikubu

Poemes i amor

Fujiwara no Teika, el més gran poeta, crític i filòleg d’entre els Fujiwara va publicar l’any 1235 l’antologia de poesia més important de la història literària japonesa El Hyakunin Isshu (Cien Poetas, Cien Poemas). En aquesta obra va deixar constància de la vida i sobretot obra dels més grans poetes i poetesses del període. La poesia de l’època es dividia en Waka  (poemes elaborats a partir de 31 síl·labes) i Tankes (poemes breus de cinc línies amb mètrica 5-7-5-7-7). Els poemes podien tractar temes diversos però els que han arribat amb més abundància són els que tractaven el tema de l’amor. Ariwara no Narihira, Ono no Komachi, Sei Shonagon, l’emperador Yôzei, Izumi Shibuku, Suô no Naishi entre molts altres desfilen per les pàgines del Hyakunin Isshu oferint una increïble paleta del gènere més cultivat de l’època. La gràcia que té aquest llibre és que permet estirar el fil de la gran majoria de poetes importants del període, de manera que si algun interessa s’estira el fil des d’allà. Per exemple l’obra d’Ariwara no Narihira apareix en una trentena d’antologies.

El mateix passa amb una de les grans poetesses japoneses Ono no Komachi (825-900) la seva obra apareix a l’antologia de Teika així com en la que ordena l’emperador Daigo l’any 905, el Kokon Wakashû. Era habitual que els emperadors encarreguessin compilacions de la millor poesia escrita durant el seu regnat i els anteriors de manera que es pot resseguir la poesia de l’època a partir d’aquests reculls.

Els temes eren bàsicament dos; amor i naturalesa i sovint es mesclaven els dos produint obres d’una sensibilitat extraordinària. Pel que fa als poemes naturals es dividien segons les estacions de manera que n’hi havia d’hivernals, de primaverals, d’estiu i de tardor. Evidentment hi havia poemes que tocaven altres qüestions com llegendes i d’altres però eren minoritaris. Finalment cal recordar també que la majoria de poemes, contes i altres obres escrites anaven acompanyades sovint d’il·lustracions de manera que la poesia, la narrativa i la imatge estan vinculades al Japó des de temps antics. Un altre factor molt important és que realment les obres que més empremta han deixat del període, estan escrites per dones la qual cosa ens permet reivindicar una posició molt important de les poetesses en la cultura japonesa.

Chouyaku Hyakunin Ishu: Uta Koi. Una sèrie que ens acosta a la poesia

L’any 2012 l’equip d’animadors de l’estudi TYO animations liderat per Ken’Ichi Kasai va sorprendre amb una proposta increïblement original, artística i agradable. Van adaptar el Hyakunin Isshu (Cien Poetas, Cien poemas) de Fujiwara no Teika a l’anime. El resultat és una sèrie de 13 capítols en la qual el crític literari ens porta a través de les vides dels poetes i les seves històries d’amor gràcies als versos que ell va recopilar. L’apartat artístic resulta molt original, ja que, respecta tant l’estètica anime com l’estil de dibuix de l’era Heian. D’aquesta particular fusió en surt una sèrie preciosa en la qual l’amor i la poesia en són protagonistes indiscutibles. La música acompanya a la perfecció, deixant una fragància agradable després de cada capítol. Una molt bona opció per entrar en la literatura clàssica japonesa.  

Fonts

  • Shimauchi Keiji. “Genji monogatari (1): la obra clásica culmen de la literatura japonesa”. Nippon.com una ventana a Japón. 02/08/2019.
  • Shimauchi Keiji. “Genji monogatari (2): vidas unidas por mil años”. Nippon.com una ventana a Japón. 09/09/2019.

Ajudem Ankama a donar un final digne a Wakfu

Vaig dir que estaria inactiu al blog fins a la finalització dels exàmens i el Treball Final de Grau. De fet així serà, però s’ha produït un fet que m’obliga a sortir del meu confinament personal per col·laborar amb la causa. Ara fa dotze anys Ankama una companyia francesa dedicada a la creació de videojocs, còmics i sèries d’animació va crear una sèrie d’animació anomenada Wakfu. La gran qualitat de l’animació i la combinació entre l’estil narratiu de l’anime japonès i un toc més mediterrani dels seus personatges van convertir Wakfu en un èxit fulgurant. La col·laboració de les televisions franceses ha fet possible la continuïtat del projecte que va tenir una segona temporada el 2010. Finalment el 2017 va arribar una tercera temporada més curta que les anteriors (13 episodis) de la mà de Netflix. La sèrie ja té els seus anys i els qui ens vam criar amb ella ja tenim una edat. És per això que la saga ha anat madurant juntament amb els espectadors i l’última temporada ja tractava temes molt més madurs que les anteriors deixant entreveure reflexions molt interessants sobre els herois sense perdre el toc aventurer i juganer que tenien les primes temporades. A la sèrie li falta un final, una temporada que conclogui aquesta èpica i fantàstica aventura que ens ha fet somiar a tants. L’equip que hi ha darrere Wakfu vol que aquesta última temporada estigui a l’altura de les precedents i dels espectadors. Per tant volen tractar temes més madurs i explorar les últimes vies que els ofereix l’univers que van crear. Però en el moment present els inversors habituals s’han tirat endarrere malgrat les audiències rècord que ha registrat la sèrie. L’equip d’Ankama no s’ha donat per vençut i apel·la als espectadors per aconseguir finançament necessari per acabar la sèrie mitjançant Crowdfunding. Concretament necessiten que els espectadors financin col·lectivament un 30% del cost de la temporada, és a dir 1.100.000 €. En pocs dies n’han aconseguit 700.000 però necessiten de la participació de tothom que pugui perquè el projecte tiri endavant. Wakfu és segurament la sèrie d’animació més ambiciosa que s’ha fet a Europa en l’última dècada, seria una pena que no pogués tenir un final a l’altura per culpa de la falta de finançament. Per això faig una crida a tothom que conegui el projecte a participar en el Crowdfundig. Ankama dóna feina a centenars de treballadors a França i crec que participar en el projecte seria la millor forma de donar les gràcies per la feina feta i per donar una empenta al sector cultural a Europa. A més hi ha recompenses per participar, a més de l’accés digital a la quarta temporada quan aquesta s’estreni segons la quantitat abonada rebreu altres bonificacions. Deixo el vídeo en el qual els responsables de l’estudi expliquen el projecte i el link del Crowdfunding, queden Pels qui estigueu interessant a conèixer la sèrie sapigueu que les tres temporades es troben íntegrament a Netflix. Fem-ho possible!

https://www.kickstarter.com/projects/ankamaanimations/wakfu-the-animated-series-season-4

Kobayashi-san Chi no maid Dragon: Teràpia de shock contra la solitud a base de tendresa

L’article no conté spoilers importants de la sèrie.

De tant en tant, trobem una sèrie que per les nostres circumstàncies personals ens toca el voraviu, aquella part més íntima i personal de la nostra ànima. M’ha passat una cosa així amb un peculiar anime del qual parlaré avui: “La minyona drac de la senyora Kobayashi.” Últimament a causa de diverses circumstàncies m’he quedat bastant sol. Bona part de la vida social que tenia s’ha esfumat i de cop i volta m’he adonat que passo la major part dels dies sol a casa. No és res que el temps no solucioni, (espero), però a vegades la solitud és una condició difícil d’afrontar. És el mateix que li passa a la nostra protagonista; la senyora Kobayashi, una enginyera informàtica que viu sola i no té vida social fora de la feina.

Un pretext esbojarrat per tractar la solitud i l’amor

Els japonesos tenen un savoir fer l’hora de tractar temes absolutament quotidians i personals a partir de sinopsis esbojarrades i absurdes. La vida de la nostra solitària informàtica va fer un gir en rodó quan un dia es va emborratxar i va acabar bevent dalt d’una muntanya. Allà s’hi troba una drac malferida a qui la Kobayashi salva. Després de beure una bona estona i riure tota la nit s’adonen que les dues estan increïblement soles. La Kobayashi li ofereix a la Thoru (la drac que adopta forma humana) de venir a viure amb ella. L’endemà al matí, la protagonista es desperta amb una ressaca terrible i la Thoru es presenta al seu pis. En recordar la nit anterior rebutja d’entrada la Thoru però després s’ho repensa i comença la convivència d’aquesta estranya parella.

Primera escena de la sèrie quan la Thoru es presenta a casa la Kobayashi

La màgia de la vida quotidiana

La sèrie adopta un format mig episòdic, mig continuista en el qual les nostres protagonistes van descobrint l’una sobre l’altra gràcies a la convivència. Els diferents sistemes de valors que tenen que porten implícita una crítica a aspectes puntuals de la societat japonesa. La sèrie és divertidíssima, ja que, la convivència de dues criatures tan diferents no és fàcil. La Thoru podria provocar l’Armagedon en un moment si ho volgués i la Kobayashi li ha d’ensenyar com viure en societat. Mentre les dues van convivint s’enfronten a coses com preparar el menjar, rentar la roba (que els dracs ho fan amb saliva llevataques), etc. L’humor de la sèrie és absolutament genial i moltes situacions quotidianes es poden convertir en una bogeria quan menys t’ho esperes. Al segon capítol s’afegeix la Kana a la família, una nena drac a qui els seus pares han abandonat. Les tres comencen una intensa relació familiar, en la qual els petits gestos són el que importa. Gestos com preparar menjar per la persona que t’agrada, fer hores extra per anar a veure la filla al festival cultural de l’escola, socialitzar en el mercat,… Són detalls que humanitzen tant a les nostres protagonistes que les fan gairebé persones reals.  

Aprendre a ser estimat

La Kobayashi ha passat gairebé tota la seva vida sola, així que conviure amb gent que l’estima i acceptar aquests sentiments és tot un repte per ella. La seva extrema timidesa li impedeix sovint mostrar-li l’estimació que els té a la Thoru i a la Kana. Això de vegades origina conflictes, però la solitària oficinista s’anirà guanyant el cor de les dues a poc a poc amb gestos discrets. La Thoru té un passat molt dur del qual prefereix no parlar. El fet d’haver viscut sempre sola a l’altre món com a drac, fa que li costi molt entendre les normes de viure en societat (cosa que genera situacions divertidíssimes). Els petits gestos com abraçar-se quan s’han despertat d’un malson, fer-se un regal, sortir a jugar amb la Kana,… són els que van curant com un ungüent les ferides d’anys de solitud i històries familiars. Al final, es tracta de la tendresa com a medicina; una medicina dolça que de vegades costa d’acceptar.

Kyoani en el seu màxim esplendor

Si recordeu un article en el qual vaig parlar de Kyoto Animation, recordareu que es tracta d’un estudi caracteritzat per la humanitat de les seves obres i la gran qualitat artística d’aquestes. En aquest cas, el treball de l’animació és absolutament extraordinari, la fluïdesa dels moviments i la composició de les escenes estan molt per sobre de la mitjana de les sèries actuals. Aquesta naturalitat de l’animació acompanya compassadament els petits gestos dels què parlàvem abans, fent que cada un sigui una mossegadeta a la nostra ànima. El disseny dels personatges i els fons pintats a aquarel·la li donen un aire despreocupat a l’animació que casa perfectament amb la trama. La banda sonora és cosa fina, agafa els instruments de la música clàssica i els dóna la volta, utilitzant-los per crear una música preciosa però sense gaires pretensions.

De fet, aquesta és la gràcia de la sèrie, sense grans pretensions aconsegueix ser una obra increïblement humana. D’aquesta manera ha aconseguit que no em senti tant sol. Sí, una teràpia de shock contra la solitud a base de tendresa.

En català onegaishimasu! Guia per mirar anime en Català

Aquest article té dues finalitats. La primera és fer un homenatge a la comunitat otaku catalana i els fansubs. La segona i més important és donar una guia completa de com mirar anime i manga en català. Si m’he deixat alguna web o comunitat ho sento molt, si és així envieu-me un correu al contacte i faré una segona part. Dit això…

Una miqueta d’història

L’any 2000 es va crear una web anomenada 3XL.net, que pretenia ser una plataforma perquè els joves gaudissin d’oci audiovisual en català i expliquessin allò que feien, sentien i pensaven. El projecte, que anava acompanyat d’un programa de televisió, va ser un èxit. A la web hi van arribar molts joves amb projectes i pensaments únics en una plataforma molt innovadora. Els continguts se centraven en dos eixos; reportatges adreçats a gent jove i sèries d’animació japonesa. Entre aquestes últimes destaquen Utena, Bola de Drac, Inuyasha, One piece o El Detectiu Conan. Els responsables van anar més enllà, en passar sèries d’anime d’avantguarda com Neon Genesis Evangelion o Serial Experiments Lain de contingut filosòfic i artístic indiscutible en una secció anomenada 3xl nit. El 2007 el domini passa a .cat i ofereix fòrums i creació de perfils personals en una espècie de proto xarxa social. La web amplia l’oferta de programació a la vegada que s’ampliava el programa de TV. La pàgina arriba a més de 600.000 usuaris registrats entre 2007 i 2010. Aquesta serà l’era d’or de l’anime en català, quan s’emetien la majoria dels clàssics. L’any 2010 apareix el canal 3XL que és segurament la principal aposta per a la cultura juvenil catalana en dècades. Entre 2010 i 2012 aquest canal crea una legió de seguidors joves que en bona part se sentien atrets per les sèries d’anime. Obres de culte com Planetes, Evangelion, Cowboy Bebop, FLCL, Nana o Death Note passarien pel canal. És en aquesta plataforma on es troba l’origen del “moviment otaku” a Catalunya així com l’interès per què alguns anomenen cultura friqui. Molts som els que vam quedar fletxats per la manera única en què els japonesos explicaven històries i els temes tan estranys que s’atrevien a tractar.

Vida més enllà del 3XL

El tancament del 3XL va ser probablement l’error més gran de la CCMA. Suposava eliminar el públic jove i el contingut innovador de la televisió per apostar per segments més envellits (i nombrosos) de la població. Tot per tal d’estalviar diners durant la crisi.

Retallant, retallant també es va retallar el català de les formes de cultura juvenil i vuit anys després tothom s’escandalitza quan es veu que els joves utilitzen poc el català . Però hi va haver uns grups irreductibles de defensors de la cultura audiovisual en català que no deixarien de lluitar en els vuit anys que fa del tancament. Uns com Tornada 3xl i Més anime en català han mantingut una lluita constant per la recuperació del 3XL i aprofitant qualsevol escletxa per reclamar contingut juvenil en català. La seva tenacitat és admirable i han aconseguit, per exemple que “Sakura la caçadora de cartes” estigui a Netflix en català. Però del que vull parlar no és tant d’aquesta via sinó la que van empenyer grups de fans de l’anime juntament amb noves fornades d’otakus catalans. Aquests van començar a crear una xarxa al voltant del Fòrum Animelliure i van impulsar principalment 3 coses. 1 La traducció i subtitulació d’anime en català en forma de fansub per fer arribar nous continguts a la comunitat. 2 La creació de fòrums de debat de temes de cultura japonèsa, sèries, pel·lícules, rol i altres. 3 La traducció de manga en català novament a base de fansubs (el 2019 surt OOSO una editorial que fa manga en català). Els anys de feina impecable i tenacitat d’aquests usuaris han mantingut viva la cultura jove en català en diverses plataformes online.

Animelliure el centre neuràlgic

Animelliure vindria a ser una mica el punt de trobada dels fans de l’anime en català. La web  està en format fòrum i hi podeu trobar tota mena de taules de debat. Si aneu a la pàgina d’inici, trobareu taules sobre anime, manga i comunitat en general. Hi ha un post fixat molt interessant sobre tot l’anime emès en català. A part d’això també hi ha taules sobre informàtica, fansubs, sèries angleses i altres. La web és realment impressionant i recomano explorar-la a fons perquè ofereix un contingut molt variat i amb un ambient molt agradable. El que ens interessa avui, però, és com descarregar anime en català des d’aquí. Hi ha dues vies principals; descarregar animes que es van emetre en català al 3XL o animes nous traduïts i subtitulats pels fansubs. Pel que fa a la primera via, animes doblats en català heu d’anar al fòrum principal i baixar fins un apartat que posa distribució. Podeu accedir a molts enllaços de descàrrega en diversos formats (Torrent, Emule, DD, etc.) Entrant a qualsevol de les finestres hi trobareu els enllaços per descarregar gratuïtament els animes doblats en català. Hi trobareu molts clàssics com Cowboy Bebop, DNA2 , Bola de drac, Planetes, One piece i moltes de les mítiques. També hi trobareu llançaments de traduccions de nous animes en català que es troben en diversos formats.

http://forum.animelliure.net/

Fansubs i resistència cultural

El que resulta realment fascinant de tot això és l’activitat dels fansubs catalans. Abans que res, al mateix fòrum d’Animelliure hi ha un apartat dedicat als llançaments dels fansubs on trobareu els enllaços de descàrrega. Recomano especialment la taula de fansubs independents on hi ha tots aquells projectes que no estan vinculats als fansubs grans. Hi ha sèries tan bones com Macross, Black Lagoon, Zankyou no Terror, Devil Man Cry o Sword art Online. Alguns projectes estan en curs així que alguns animes estan incomplets. i moltes de les mítiques. També hi trobareu llançaments de traduccions de nous animes en català que es troben en diversos formats.També recomano i molt visitar les webs dels fansubs principals: Lluna plena no fansub, Catsub i Ippantekina Jimaku juntament amb la web Fansubs.cat. M’agradaria destacar tres coses respecte del treball dels fansubs catalans. La primera és que són poca gent que fa això en el seu temps lliure, cosa que té molt mèrit. La segona és la qualitat de les traduccions que igual o superior majoria de traduccions oficials en castellà. El treball d’aquesta gent és més lent que el que pugueu trobar en altres latituds però la qualitat compensa sobradament l’espera. Per exemple la traducció que fa l’equip de Lluna Plena de Steins;Gate se surt completament dels estàndards de qualitat habituals de traducció. No només hi ha un ús equilibrat de les expressions formals i informals amb una precisió quirúrgica sinó que afegeixen notes explicatives de termes culturals o socials de la sèrie. La majoria de traduccions dels fansubs estan a un nivell superior perquè tenen el temps que ni els traductors professionals ni els fansubs que fan animes de temporada tenen. La tercera i última; el que fan és absolutament lícit i altruista.

“L’objectiu dels fansubs sol ser evitar fer mal als autors originals i promocionar l’anime i el manga en general, de manera que molts fansubs aturen la distribució d’una sèrie en el moment en què és llicenciada.” –Web de Catsub

Lluna plena no fansub

https://llunaplenanofansub.blogspot.com/

Segurament el fansub més gran i conegut juntament amb Catsub. La qualitat de tots els seus treballs és impecable amb unes de les millors traduccions que he vist mai. També m’agradaria destacar el bon gust que tenen a l’hora de triar els projectes. La seva web té un funcionament molt intuïtiu en forma de blogspot. A la portada hi trobareu les últimes notícies i a les pestanyes de dalt hi ha les seccions del contingut que tradueixen. Anime, Manga, OVAs, One-shots i pel·lícules. Dins d’aquí hi trobareu la fitxa de cada obra juntament amb els enllaços de descàrrega. En el seu catàleg hi ha meravelles com Fate/Zero, Anohana, Your lie in april, Shingeki no kyojin, Death parade, Sora no Woto o Steins;Gate entre moltes altres.

Catsub

https://www.catsub.net/

Catsub és un dels fansubs catalans més antics (2003) i igual que Lluna Plena tradueixen una gran varietat d’animes, mangues, curts, OVAs i pel·lícules al català. Ho fan amb una cura excepcional en cada una de les seves traduccions i tenen projectes molt interessants. Entre el seu catàleg hi ha algunes de les primeres obres de Makoto Shinkai, els animes de Tales of, Charlotte, Fractale, Hal, etc. La seva web funciona també en format blog amb la diferència que a mà esquerra hi teniu tots els projectes traduïts i només heu de clicar per accedir-hi.

Ippantekina Jimaku

http://ippantekina.blogspot.com/

Ippantekina Jimaku és potser el fansub més actiu de la comunitat i un l’únic que intenta traduir anime en emissió. Tenen moltíssims projectes en actiu i no per això baixa la qualitat de la traducció. Entre l’oceà del seu catàleg hi trobareu sèries com One punch man, Robotics;Notes, 91 Days, Kimetsu no Yaiba, 3- gatsu no lion i un llarguíssim etcètera. Per aconseguir veure els seus animes poseu al buscador l’anime que voleu i us sortiran totes les entrades amb els enllaços de descàrrega.

Fansubs.cat

Crec que no cal que posi l’enllaç… En fi aquesta sensual web recull totes les notícies relacionades amb el món dels fansubs catalans. En format blog i amb una gran quantitat de manga. La gràcia d’aquesta web és que en ser un punt de trobada de tots els fansubs que podeu explorar des d’allà. Molt important el seu arxiu de fansubs inactius i els projectes que van traduir al seu dia.

La joia de la corona anime.fansubs.cat

Aquesta pàgina web encara no existia quan vaig escriure la primera versió d’aquest article i crec que és sense cap mena de dubte la joia de la corona de l’anime en català. La pàgina funciona com una plataforma de visualització d’anime on s’hi pot veure tot el que tradueixen els fansubs catalans. La qualitat del vídeo està molt per sobre de la mitjana de les plataformes de visualització online. Hi ha informació detallada de cada sèrie i pel·lícula, l’edat recomanada, el pòster, una caixa de comentaris a través de Tadaima.cat i fins i tot l’opció de descarregar-se les pel·lícules. L’esforç que la comunitat catalana ha posat en aquesta web és impressionant, per tant si coneixeu qualsevol persona a qui li agradi l’anime recomaneu-li la pàgina. https://anime.fansubs.cat/

Una crida a la participació i a la difusió

Una llengua va més enllà de l’idioma que utilitzem per comunicar-nos. Una llengua és una cultura, una manera d’estimar, d’expressar-se, de fer art; una manera de veure el món. Per això us demano que no abandonem el català, que no el deixem morir. Si les empreses no volen traduir la cultura popular en el nostre idioma, ho farem nosaltres i per això et necessitem a tu, sí tu, el que llegeix aquest article en “batamanta”. Si d’alguna manera podeu ajudar als fansubs, ja sigui amb traducció, edició de vídeo, neteja, incrustar subtítols, muntar webs… Feu-ho. Feu difusió de tot el que surti perquè la gent sàpiga que hi ha manga i anime en català. Connecteu-vos en fòrums com Tadaima.cat i trobeu a més gent com vosaltres. Compartiu els articles que fa Japanium blog, jo mateix o el podcast del Racó del Manga. En definitiva manteniu viva la cultura en català!

La Corrupció institucional a través de Monster: Revisió d’un manga clàssic

Parlar de Monster no és qualsevol cosa, és parlar de l’obra que més ha marcat el gènere seinen els últims 20 anys. Aquest manga s’ha consagrat fins a convertir-se en un clàssic modern d’un gènere adult marcat per la crítica social i moral. La monumental obra composta per 9 volums i més de 3.000 pàgines penetra als racons més foscos de la societat i l’ànima humana a uns nivells als quals només els grans literats arriben. Fer-ne una anàlisi global seria complicat (no impossible), per això he decidit tractar-ne un aspecte concret; La corrupció institucional a l’Europa dels anys 80-90. Ja que, Monster se situa en aquest àmbit i tracta amb molta profunditat els vells fantasmes d’una Europa post soviètica. Obra editada en castellà per Planeta Manga en una magnífica edició Kanzeban.

Has vist que gran s’ha fet el Monstre que hi ha dins meu Doctor?

Toca presentar-vos al nostre protagonista, el doctor Kenzo Tenma. Aquest neurocirurgià d’origen japonès té un pols prodigiós que converteixen les seves operacions en una garantia de supervivència. Casat amb la filla del director de l’hospital d’Eisler (Düsseldorf, Alemanya) i amb un càrrec important, aquest peculiar doctor sembla tenir la vida solucionada. Tot canvia a mesura que es va adonant que la corrupció de l’hospital on treballa costa vides. No li donen els pacients que li tocarien per torn sinó la gent influent i rica de la ciutat. D’aquesta manera, moren molt més els pobres a mans de metges menys competents. Un dia el doctor decideix fer un pas endavant i en comptes d’operar l’alcalde de la ciutat, opera un nen a qui li han disparat un tret al cap. Aquesta decisió li costarà el càrrec, la dona i la vida que portava. Recuperada la seva vocació mèdica, Tenma treballa en dures condicions durant molts anys. Un dia descobreix que el nen que va salvar quan va recuperar els seus principis s’ha convertit en un autèntic monstre. Comença un viatge per destruir el monstre que va salvar que el portarà a descobrir els racons més profunds de la psicologia humana i de l’Europa del final del teló d’acer.

Avis: A partir d’aquí hi ha spoilers com catedrals del manga, avisats esteu!

Quan la corrupció costa vides; L’Hospital Memorial d’Eisler

Explicaré aquest tema a partir dels tres grans casos de Monster. Començant pel primer, que és el detonant d’aquesta història, tenim el cas de l’Hospital Memorial d’Eisler. Un dia la vídua d’un obrer turc es presenta davant del doctor i li demana que li torni el seu marit. A partir d’aquí Tenma comença a veure ombres a la gestió de l’hospital. Aquella nit l’havien trucat per una intervenció d’urgència dient que havia d’operar un obrer turc. Abans d’entrar a quiròfan, el director li comenta que no li toca aquella intervenció sinó una altra, l’envien a operar una cantant famosa. Quan Tenma li comenta a la seva dona les seves inquietuds, ella li respon amb un terminant “Simplement no tots som iguals”. Aquesta frase li ressonarà al cap durant dies juntament amb una de la vídua “Torni’m el meu marit!” Aquest fet li farà prendre consciència que la desigualtat i l’abús de poder costen vides i prendrà la decisió que marcarà l’inici d’aquesta història. Com reflexionen els editors, aquest és un tipus de corrupció especialment preocupant fruit de la cobdícia desmesurada i sobretot de la desigualtat en un pla moral. Aquesta és la cara més fosca de l’Europa Occidental que amagava profundes desigualtats i injustícies socials en nom d’una suposada llibertat i la lluita contra el comunisme. Trames de corrupció que beuen d’un liberalisme doctrinari que propugna la màxima desigualtat. En alguns casos la suficient per a decidir qui viu i qui mor. Massa sovint s’ha mitificat un bloc occidental que en termes d’igualtat i benestar social estava molt per darrere dels estàndards comunistes. L’Urasawa dels anys 90 captava perfectament totes aquestes contradiccions i les plasma amb subtilesa a cada pàgina del manga. En aquest arc no només es veuen la corrupció i la desigualtat, també un racisme institucional que determina l’accés als serveis més bàsics.

Kinderheim 511: Autoritat immoral i amnèsia còmplice

L’Europa comunista no era menys terrible ni corrupte que la de l’oest, més aviat el contrari. Seguint el model de la policia secreta soviètica (NKVD) els països de l’òrbita van establir policies secretes per controlar la població i eliminar el “contrarevolucionaris”. El sistema funcionava sobre la base de la NO separació de poders. És a dir, que la justícia, el govern i la policia eren una sola veu. Això juntament amb l’opacitat dels sistemes judicials donava una cobertura quasi absoluta a les autoritats per abusar del poder tant com convingués. L’eliminació dels dissidents polítics en secret era la norma però les autoritats sovint portaven a pràctica accions més sinistres. Gràcies a l’anomenada revolta dels arxius de l’any 1989 es va impedir que els funcionaris comunistes eliminessin els documents probatoris dels abusos policials. Quan es van obrir els arxius es va descobrir que les autoritats d’Alemanya oriental havien realitzat experiments amb nens i joves per tal de crear espies i soldats perfectes en tots els aspectes. Kinderheim 511 està basat en aquests casos, un orfenat on s’entrena nens com màquines de matar per tal de crear soldats perfectes. L’origen d’en Johan es troba en aquest centre diabòlic dissenyat per l’estat. L’eliminació successiva de tots els implicats per esborrar qualsevol rastre del crim o l’amnèsia còmplice, mostra el funcionament d’un estat militar d’aquest tipus. Malgrat que aquesta temàtica és prou recorrent en el manga i l’anime (Zankyou no Terror) aquí se li dóna una profunditat diferent. És aquest tret distintiu de Monster que permet col·locar-lo sense gaires vacil·lacions al costat d’un Tolstoi o un Txèkhov, sempre va una mica més enllà.

Els residus de la Txeca

El cas que ocupa els volums 5 i 6 d’aquesta obra és particularment interessant perquè connecta amb el cas anterior. Es tracta dels residus de la policia soviètica en el cos policial de la República Txeca. El cas és que de les policies polítiques comunistes, la txeca era tristament la més famosa. Va sembrar el terror a tota l’URSS durant dècades i el seu desmantellament va ser una de les banderes de la transició a la democràcia. El cas d’uns policies que segueixen en el cos anys després de la transició perpetrant els mateixos actes vol donar fe de la fragilitat de les democràcies europees. La trama per silenciar les investigacions del detectiu Jan Suk resultarà implicar comissaris, capitans i detectius. El tema dels residus de la policia soviètica és un tema recurrent en l’imaginari polític d’Europa central i en especial de la República Txeca. Malgrat que l’argument de les conspiracions policials és un de prou gastat en la ficció, Urasawa li dóna la profunditat històrica per una banda i psicològica per l’altra. Això converteix aquesta trama i tota la història en una obra mestra, una teranyina de trames i reflexions de diverses naturaleses que convergeixen per formar una tela sorprenentment complexa.

Edició de Monster de Planeta Manga. Una meravella a l’altura d’aquest clàssic que recomano amb totes les meves forçes

Konosuba, El Quijote de l’anime

Sí, fer una anàlisi comparativa entre Konosuba i El Quijote sona una mica estrany, però en realitat són dues obres que tenen molt en comú. Les dues són paròdies brillants dels seus respectius gèneres anant sempre un pas més enllà de la simple sàtira. Tenen un desenvolupament de personatges increïble i una crítica social molt punyent entre rialla i rialla. Per conèixer aquesta estranya relació ens n’anirem de viatge cap al segle XVII.

La decadència d’un gènere

Al segle XVII la figura del cavaller ja feia uns 200 anys que havia desaparegut. Com totes les coses que desapareixen o es transformen es va mitificar. En aquest moment, una llarga sèrie d’autors comença a escriure novel·les de cavalleries inspirades en aquesta figura. Moltes d’aquestes es van convertir en “Best sellers” de l’època, fins al punt que es llegien en veu alta en tota mena de llocs públics i molta gent se sabia de memòria els versos i estrofes. Les primeres obres del gènere van ser, en general, innovadores i solvents. Algunes com El Cavallero de Olmedo i Tirant lo Blanc van deixar una petjada profunda a la societat de l’època i els seus ecos encara ressonen avui dia. Però amb aquest èxit, molts autors es van bolcar al gènere sobreexplotant-lo fins a límits realment ridículs. Cada vegada les novel·les eren més exagerades afegint fades, gegants, bèsties fantàstiques, batalles apocalíptiques o Satanàs mateix. El gènere va entrar ràpidament en una marcada decadència.

Una evolució similar és la que han tingut els Isekai; animes o mangues en els quals el protagonista es reencarna en un món de fantasia medieval després de morir de forma tràgica. La idea va donar uns primers resultats molt interessants com la saga Sword Art Online, on milers de persones queden atrapades en un videojoc d’aquest tipus i han de sobreviure per sortir. També Log Horizon va posar bases sòlides centrant-se en la gestió de la política i l’economia d’un món d’aquest tipus. Però amb l’èxit la cosa va degenerar ràpidament, fins al punt que en l’actualitat aquest subgènere agrupa totes les trames i produccions mediocres del medi. Arribant a l’extrem de viatjar a un univers alternatiu amb tota la classe, amb la teva mare, convertit en slime o en esquelet vivent.

Alguns dels isekai ridículs de l’any

La paròdia que tothom necessitava

Com ja hem vist, els llibres de cavalleries i els isekai tenen una evolució simètrica com també la tenen les dues obres de les quals parlarem; Konosuba i El Quijote. Per a continuar haurem de tornar momentàniament al segle XVII, quan un escriptor castellà anomenat Miguel de Cervantes va fer la paròdia definitiva dels llibres de cavalleries; El Quijote. En aquest cas, en comptes d’un heroi platònic i exemplar ens trobem a un boig a qui li encanten els llibres de cavalleries. Tant és així, que s’acaba creient un cavaller que lluita contra gegants, moros o el dimoni mateix com si fos Tirant lo Blanc o algun dels seus homòlegs.  És una obra que destrueix totes les bases del seu gènere per tal de fer riure i ridiculitzar la societat de la seva època. Per això crec que ens prenem massa seriosament El Quijote. Filosofem sobre la seva aportació (extraordinària) en la literatura universal tot oblidant que per sobre de tot, és un llibre d’humor. L’objectiu de Cervantes era escarnir uns valors socials i fer riure. És per això que aquesta antiga novel·la té tant a veure amb l’anime que avui ens ocupa; Konosuba.

Situem-nos Kono Subarashii Sekai ni Shukufuku o! (lit. Donar benediccions a aquest meravellós món) comença, com tot isekai, amb un protagonista antisocial que es mor en un tràgic accident. Be, no del tot. De fet en Kazuma es tira per salvar una noia de ser atropellada per… Un tractor que anava a 15 Km/h i en realitat es mor de l’ensurt. Quan va a l’altra vida una deessa curta de gambals li concedeix un desig abans de reencarnar. En Kazuma l’obliga, amb aquest desig, a anar amb ell a l’altre món. Però aquí no comença una èpica aventura perquè no tenen ni companys ni un duro. Per aconseguir alguna cosa treballen a l’obra i dormen en una quadra. Amb el temps aconsegueixen un equip format per una maga que només sap un encanteri molt poderós, una paladí masoquista, la deessa curta de gambals i l’antisocial pervertit.  En només dos capítols desmunta tot el que suposa un isekai amb un sentit de l’humor incomparable. Però igual que El Quijote, va més enllà i en la seva sàtira hi ha implícita una crítica social i moral molt interessant.

El rerefons de Konosuba

Els personatges de la sèrie tenen un gran desenvolupament i exhalen carisma i personalitat en cada respiració. L’exploració de les relacions personals a la taverna i la casa, o la curiosa relació d’en Kazuma i la Megumin li aporten una dimensió diferent. La crítica social també hi és ben present. La burla del fanatisme religiós durant l’arc de les aigües termals amb la secta que adora l’Aqua. El masclisme actual al Japó i les contradiccions del canvi a través de la hipocresia d’en Kazuma. L’estúpid sistema de justícia del món per fer una crítica al concepte de justícia, són només alguns exemples del que és capaç aquesta sèrie.

Dos vídeos de l’arc en el qual es fa burla del fanatisme religiós.

En fi, si voleu descollonar-vos amb criteri sigui a l’Espanya del segle XVII o al Japó del XXI acompanyeu a aquestes dues colles de bojos en els seus respectius viatges.

Spice & Wolf o com emocionar amb economia medieval, paganisme i l’esperit d’Europa

Sovint l’èxit d’una obra es troba en donar-li una mirada diferent d’un tema ja gastat. En aquest cas l’edat mitjana. Amb aquesta mentalitat innovadora Isuna Hasekura va concebre Spice & Wolf, una obra fonamentada en l’economia medieval. Aquest manga ja ha fet córrer molta tinta així que en aquest article busco donar un enfocament diferent basat en la meva perspectiva com a historiador per tal d’aproximar-nos una mica a aquesta llunyana Europa que ens mostra el manga i l’anime. Veurem com aquesta època remota, aquest país estrany que és el nostre passat transpira des de l’anime cap als nostres dies. I també veurem quanta veritat històrica hi ha en l’obra.

L’obra i les seves adaptacions

Spice & Wolf parteix d’una sèrie de light novels publicades des del 2006 per Isuna Hasekura. Aquestes van rebre una adaptació al manga, ja finalitzat, que al nostre país publica l’editorial Panini Comics. En el meu cas em centraré en l’anime que es va fer entre 2008 i 2009 de 26 capítols que va animar Kinema Kitrus (Made in abyss) sota la direcció de Takeo Takahashi (Yosuga no sora: In solitude, where we are least alone.) L’obra ens situa a Pasroe un poble d’una fictícia Itàlia d’entre finals de l’època medieval i principis de la moderna. Allà hi arriba Lawrence Craft, un mercader ambulant que comercia aprofitant el festival pagà del poble per comerciar. Quan torni una nit al seu carruatge descobrirà que una noia amb orelles i cua de llop hi dorm plàcidament. La noia resulta ser la deessa pagana del poble que després de segles de viure en un mar de blat vol tornar a casa seva. Holo La Sabia li demana a en Lawrence que la porti al nord, a casa. Comença així un viatge de dos que els portarà a comerciar fins als confins del món fer-se companyia i potser alguna cosa més.

La guineu i el llop

La clau de volta que aguanta aquesta catedral narrativa és la relació dels dos protagonistes. Aguts com pocs, es compenetren a la perfecció per obrir-se pas en el complex món del comerç, on un error de càlcul els pot portar a la ruïna. En Lawrence és hàbil en el comerç i àgil en les converses però bastant maldestre pel que fa a les emocions. La Holo és una antiga i bella deessa a qui els anys han aguerrit en saviesa i coneixement.

Li encanta jugar amb la gent i les converses que manté sempre tenen un joc d’enginy en què les paraules volen com tramuntanades. La seva és una relació d’amor no declarat que fa d’aquesta una obra única. També fa acte de presència un generós elenc de secundaris que en general destaquen per la seva intel·ligència. Les relacions entre aquests personatges carismàtics van guiades per l’interès, l’amor o l’amistat i de la vinculació que tenen aquests amb la cultura pagana.

L’economia medieval a través de Spice & Wolf

“El passat és un país estrany” així es titula l’obra més famosa de l’historiador David Lowenthal, una idea molt bàsica que se’ns oblida massa sovint. Si viatgéssim al passat, res ens resultaria familiar; ni els objectes, ni la llengua, ni les idees, ni tan sols la manera de pensar i molt menys el paisatge o les institucions. Isuna Hasekura és molt conscient d’aquesta realitat i per això s’ha documentat excepcionalment per crear l’obra i portar-nos de viatge a un país estrany. En una entrevista a Barnes & Noble cita uns quants clàssics acadèmics en els quals s’ha inspirat posant especial èmfasi als llibres de Jean Favier sobre el comerç del blat i les espècies. Com a estudiant d’història m’agradaria desgranar-vos una mica d’aquesta economia medieval en la qual es basa l’anime. En el tercer capítol a més de comprar i vendre mercaderies els nostres protagonistes intentaran una operació especulativa. Tot plegat comença quan un negociant els revela que el compte Lemerio pretén devaluar en secret la moneda baixant la puresa de la plata. Els proposa d’acaparar moneda i utilitzar-la com si tingués la puresa de l’anterior i així sortir guanyant quan es descobreixi l’operació del compte. Aquest és un exemple de les complexes aventures d’aquesta parella. Però com funcionava realment això de la moneda a l’edat mitjana? Bé, doncs per una banda la moneda tenia valor intrínsec, és a dir, que valia per si mateixa (el metall) i no per l’autoritat que l’abonava. De fet a l’hora de comerciar “era igual la moneda utilitzada” mentre fos or, plata o coure. Això explica que s’hagin trobat monedes de Roma imperial al Japó o que dues terceres parts de l’or que els espanyols van agafar d’Amèrica acabés a la Xina. Els nobles i reis especulaven amb la moneda canviant secretament la puresa del metall per obtenir un benefici de la moneda devaluada. La mentalitat econòmica de l’època és patent a tota la sèrie però es nota especialment al final de la primera part. Actualment la gent creu que la riquesa es genera amb la circulació de capital, però a l’edat mitjana es pensava tot el contrari. El que estava de moda a l’època era guardar gelosament l’or i la plata, fins al punt de castigar amb pena de mort a la gent que portés or o plata fora del domini del senyor.

Quan en Lawrence i la Holo es troben al límit de la ruïna per una estafa decideixen fer un arriscadíssim contraban d’or amb una pastora. No serà fins al segle XVII que la mentalitat de l’acumulació d’or començarà a canviar amb l’arribada del mercantilisme. El contraban d’or estava penat amb la mort, per tant aquí arrisquen la vida per evitar la ruïna.

És curiós també com en tots els mercadeigs van firmant contractes amb les formes de l’època. Aquí és on ens topem amb aquest país estrany, ja que anem descobrint que en els contractes de l’època no hi figura la propietat tal com la coneixem. En aquella època era habitual que diferents persones tinguessin diferents drets de propietat sobre una cosa, institució o en aquest cas una operació comercial. Ho veiem clarament en el cas de les armadures quan perden els seus drets en fallar el negoci. Aquestes situacions juntament amb els canviadors de monedes i altres actors com l’església o els gremis ajuden a entendre el complex mosaic de l’edat mitjana amb la seva economia i la seva cultura.

Paganisme i l’esperit d’Europa

Primer capítol de Spice and Wolf en els primers minuts podem veure els rituals pagans del poble de Pasroe en acció.

Als anys 70 la manera d’investigar la història va canviar. La Revolució del Maig del 1968 va demostrar que la societat i les mentalitats no només canviaven en un pla materialista. Per això en el món acadèmic van començar uns moviments que posaven l’èmfasi en la persona i la petita escala. En aquest moment dos italians van canviar radicalment el panorama. Carlo Ginzburg i Giovanni Levi van començar a centrar-se en petites comunitats i individus per estudiar-los en detall i veure tot allò que es perdia en l’escala macroscòpica. Els seus descobriments van ser tan sorprenents que van canviar la visió que es tenia sobre l’Europa moderna i medieval. Sobretot gràcies a l’estudi de petites comunitats italianes i d’individus a partir de judicis de la inquisició. I tot això a què treu cap? Doncs resulta que Spice & Wolf no seria possible sense aquests estudis. En resum Ginzburg i els seus col·legues van descobrir judicis a bruixes, comunitats paganes i alguns individus per heretgies diverses. El que hi van descobrir va ser que en l’Europa suposadament cristianitzada quedaven gran quantitat de cultes pagans i per tant un mosaic de creences molt més complex del que semblava a primer cop d’ull. Sobre aquest punt es construeixen totes les festes, ritus i similars que veiem a la sèrie. De fet el personatge de la Holo mateix és una reminiscència pagana igual com ho és la Diana. Carlo Ginzburg influència de tal manera Spice and Wolf que podem trobar similituds entre Pasroe i el poble dels Benandanti que ell estudia. La Holo com a deessa pagana al·ludeix a aquest món on la frontera entre la realitat i la màgia no estava gens clara. On les llegendes i cultes antics convivien amb una bel·ligerant església i on cada corporació, gremi, poble o comptat era un món en si mateix. Tots connectats pel comerç que ens permet veure aquest paisatge esquitxat amb petites societats tancades (o no) en si mateixes. Una obra realment fascinant per descobrir l’edat mitjana. Pugeu al carro?

Com gaudir de Spice & Wolf ?

Hi ha dues opcions; la magnífica adaptació animada feta entre 2008 i 2009 que compta amb dues temporades i un total de 26 capítols. Recomano l’edició francesa de Black Box édition per tenir una qualitat excepcional (tapa dura, llibre, blu ray +DvD, OVAs) a un preu molt assequible (- de 45 €). Si voleu gaudir, però de la història completa, sense censura i amb una bona qualitat haureu de recórrer al manga. En aquest cas el porta l’editorial Panini a casa nostra en un total de 16 volums de 350 pàgines (aprox.) molt recomanable també. Finalment podeu gaudir-la en català a la pàgina de Lluna Plena no Fansub amb les seves impressionants traduccions.

Bibliografia

  • AVELSON, Brigid. (2017, gener, 23). Shrewd Deals and Sad Girls: An Interview with Spice & Wolf Creator Isuna Hasekura. [Entrada de blog]. Consultat des de https://www.barnesandnoble.com/blog/sci-fi-fantasy/shrewd-deals-sad-girls-interview-spice-wolf-creator-isuna-hasekura/
  • DYER, Cristopher. (1989). Niveles de vida en la Baja edad Media: Cambios sociales en Inglaterra 1200- 1520, Crítica, Barcelona.
  • FAVIER, Jean. (1987). De l’Or et des épices : naissance de l’homme d’affaires au Moyen âge, Fayard, Paris.
  • GINZBURG, Carlo. (1966) Los Benandanti: Brujeria y cultos agrarios entre los siglos XVI y XVII, Editorial Universitaria, Guadalajara.
  • LYNCH H., Joseph. (1992). The medieval Church: A brief history, University of Michigan press, Michigan.
  • MARTÍNEZ Maza, Celia. (2009). Los orígenes de la historiografía sobre el paganismo tardoantiguo. Manikale, 31, 197-207. ISSN:0212-078-X

Curar Kyoani, salvar un model de futur

Kyoto, 2/4 de 10 del matí, s’alça una columna de fum al costat de l’estació de Kohata. Semblava un dia com qualsevol altre a la capital cultural del Japó, pocs s’imaginaven que el fum provenia de les oficines de Kyoto Animation un dels referents de l’animació japonesa. Sonen les sirenes d’emergència però el foc avança a una velocitat sorprenent, en minuts tot l’edifici està en flames. En aquells moments a les oficines hi havia 74 persones de les quals 33 han mort i 36 han resultat ferides. Els veïns i persones de la zona queden astorats quan senten una forta explosió als estudis i immediatament veuen que un home amb una marranxa de gasolina cala foc al mític estudi mentre crida -Moriu! El boig és atrapat per les seves pròpies flames i arrestat 100 metres més avall. Han fet falta 35 camions de bombers i més de 5 hores per extingir les flames i rescatar els treballadors. El director de l’estudi ha afirmat a la NHK haver rebut amenaces els últims dies i també que el detingut de 41 anys no tenia cap vinculació amb l’estudi. Els fets han transcendit al món sencer i han commocionat a la societat japonesa. En poques hores un crowdfunding solidari organitzat per la distribuïdora Sentai Filmworks ha recaptat més d’1.200.000 euros per ajudar-los amb el lema “ajudem a curar Kyoani”. El que ens podríem preguntar, però, és què fa tan especial Kyoto Animation per provocar tal onada de solidaritat al seu darrere?

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/un-home-incendia-uns-estudis-danimacio-al-japo-i-mata-27-persones/video/5889303/

Obres molt humanes

La primera cosa que fa especial aquest estudi són les seves creacions que han marcat a generacions d’aficionats de tot el món. L’estudi sol tractar el gènere Slice of life que descriu el dia a dia dels seus protagonistes i remarca la meravella de la nostra vida quotidiana. L’estudi també és conegut per haver realitzat grans obres de culte centrades en les relacions personals amb un caràcter molt intimista. Tenen sempre el drama humà, el creixement personal o la superació com a teló de fons i la manera com ho tracten els ha fet únics. No aposten per un drama barat i lacrimogen o per històries clixé de superació personal sinó que aposten per una cuina a foc lent on es desenvolupen els seus personatges. Per altra banda l’estudi és molt famós pel seu apartat tècnic que ha donat algunes de les millors animacions de la història del cinema. El seu desplegament artístic pel que fa als colors, el tractament de la llum o el detallisme preciosista dels seus fons no té comparació. Segurament l’obra amb la qual van portar al màxim l’apartat artístic és Violet Evergarden estrenada el 2018 en col·laboració amb Netflix.

fotograma de Violet Evergarden

Comentaré algunes de les seves obres més icòniques perquè veieu el perfil de l’estudi tant pels que el coneixeu com pels que no. Sense cap mena de dubte la petjada més profunda de Kyoani en el medi és La malenconia de Haruhi Suzumiya, una sèrie de 26 capítols que culmina amb la pel·lícula; La desaparició de Haruhi Suzumiya. Aquesta sèrie se centra en en Kyon un estudiant de batxillerat que ha acceptat que la vida és pura rutina i que no ofereix res interessant. En aquest punt es troba amb Suzumiya Haruhi una estudiant que creu en forces sobrenaturals i que vol conèixer tota persona que tingui contacte amb aquestes forces o s’enfronti a la idea de viure una vida convencional. Arran d’això funden un club de fenòmens sobrenaturals on en Kyon i la resta es veuen arrossegats pel terratrèmol de la Haruhi a les situacions més inversemblants. La Haruhi es nega a acceptar la rutina a la vegada que els altres personatges en realitat estan moguts per forces superiors que passen subtilment de teló de fons. Una obra sobre la joventut i el creixement amb un apartat tècnic brutal que l’ha convertit en una obra de culte.

Ben diferent és Luky Star una comèdia sobre unes estudiants otakus i el seu dia a dia. La sèrie s’organitza en un format episòdic i la major part d’aquesta consisteix en el grup d’amigues parlant i fent coses normals. La gràcia de l’obra és la capacitat que té d’acostar-nos al moment de les protagonistes com si estiguéssim allà. Mentre que l’anterior intentava combatre la rutina com a estancament; aquesta celebra el dia a dia com una cosa meravellosa a la qual hauríem de prestar més atenció. No té escenes espectaculars, adorns i floritures i segurament és aquest sentiment proper i corrent el que la fa tan única.

Clannad representa la faceta més dramàtica de l’estudi sent coneguda com una de les obres més tristes del medi. S’enfoca en Tomoya Okazaki un estudiant melancòlic. Aquest havia perdut a la seva mare i havia vist com la relació amb el seu pare es feia insuportable després de la mort de la mare. A causa de la mala relació familiar el noi desenvolupa una personalitat molt tancada i introvertida. Això començarà a canviar el dia que coneix la Nagisa una noia peculiar que té el costum de parlar molt de si mateixa. Començarà així una profunda amistat que els portarà a noves situacions, tristes i alegres o noves persones que els faran entendre la fragilitat de la vida.

Emblema del feminisme

 És sobradament conegut que la societat japonesa és molt masclista. Si bé està canviant molt, especialment en els últims 20 anys, queda molta feina per fer. El món del manga i l’anime no n’és una excepció, ara bé, en el món del manga hi ha una quantitat importantíssima d’autores famoses i dones amb gran reconeixement. No es pot dir el mateix de les que treballen rere les petites i grans pantalles. La majoria dels treballadors de l’animació japonesa són dones per bé que aquestes arriben en comptadíssimes excepcions a càrrecs importants. Kyoto Animation és un oasi des dels orígens en aquest sentit. En primer lloc l’estudi aposta des de fa molts anys en dones com a directores  de capítols, especialment des de l’èxit de Yutaka Yamamoto al capdavant d’episodis de Lucky Star. Aquí també neix una superestrella de l’anime, la directora Naoko Yamada que dirigiria K-On, una de les naus insígnia de l’estudi. Aquesta directora faria el salt a la gran pantalla ara fa 3 anys estrenant Koe No Katachi (Una veu silenciosa) entre les pel·lícules de més èxit de l’anime. La carrera de moltes dones a l’animació com Haruka Fujita ha començat o ha arribat al màxim en aquest estudi que és per a molts un referent feminista.

Directora Naoko Yamada en el Making of de Koe no Katachi

“Si la gent és feliç treballant es nota en la feina que fan”

Si per una cosa és coneguda Kyoto Animation, és per tractar molt bé els seus treballadors. Una cosa que si bé és cada cop més habitual en estudis joves, és tota una raresa a la indústria. Kyoani té tot el seu equip en contractes de salari fix en comptes de pagar per treballs cosa que dóna molta més estabilitat i benestar als treballadors. També se sap que paga bons salaris al mateix temps que fa unes jornades laborals molt més flexibles i assequibles que la majoria d’estudis. Això fa que els treballadors es fidelitzin amb la companyia a la vegada que van ampliant la formació per ser cada vegada millors. L’estudi també es preocupa per la conciliació laboral i familiar atorgant als treballadors certa flexibilitat (exceptuant els moments de màxima tensió com acabar una sèrie abans de l’estrena). Els seus treballadors gaudeixen de bona salut gràcies a uns descansos de 15 minuts en els quals fan estiraments tots junts per alliberar tensions i evitar sentir-se agarrotats. Tot això fomenta l’amistat i el treball en equip, cosa que fa que la qualitat de la feina i de l’art sigui molt superior. A més els treballadors també fan de mestres a l’escola d’animació que té l’estudi i forma gent jove. Kyoani és considerat com un model a seguir per les empreses del segle XXI al Japó.

Un futur incert

El terrible atemptat que ahir va patir l’estudi deixa una gran pèrdua humana que serà impossible de recuperar (33 vides humanes). L’estudi 1 ha estat calcinat i s’ha perdut la feina d’un any probablement corresponent a la nova sèrie que estaven preparant anomenada “Memòries elèctriques del segle XX”. L’onada de solidaritat que ha despertat amb el crowdfunding de Sentai Filmworks i els contractes de les asseguradores fan pensar que la companyia tirarà endavant. El que costarà més és aixecar els ànims després d’aquesta tragèdia. Afortunadament però els japonesos són experts en renéixer de les seves cendres. Si voleu aportar el vostre granet de sorra, participeu en el crowdfunding solidari organitzat per Sentai Filmworks o compreu directament a la seva Web.

https://www.gofundme.com/f/help-kyoani-heal

Fonts

Fonts de la notícia (NHK, Asahi Shimbun, TV3)

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/un-home-incendia-uns-estudis-danimacio-al-japo-i-mata-27-persones/video/5889303/

https://www3.nhk.or.jp/nhkworld/es/news/171243/

http://www.asahi.com/ajw/articles/AJ201907190042.html

http://www.asahi.com/ajw/articles/AJ201907190058.html

Fonts sobre el feminisme i les condicions de treball (OnnaoKantoku, Anime News Network i El Culto del Anime)

https://onnanokantoku.wordpress.com/2017/02/07/enshutsu-kyoto-animation/

https://www.animenewsnetwork.com/feature/2015-12-02/what-makes-kyoto-animation-so-special/.95559

Fonts, anàlisis d’obres de Kyoani (Dayoscript)

Dones fortes des del tinter del Sol Naixent

Per celebrar el 8 de març durant una setmana vaig penjar al Facebook de la pàgina recomanacions d’animes amb dones fortes i molta presencia femenina. N’he triat 7, deixant-ne molts al tinter però totes les que hi ha aquí són obres mestres de les quals vull escriure amb més extensió. Espero que gaudiu amb aquest recull personal.

“Fins i tot si el món estigues per morir. Fins aquest moment tot és el nostre futur”

Comencem amb Sora no Woto “El so dels cels”. Una de les obres més singulars de Mamoru Kanbe. “La Kanata Sorami és una noia que viu en un món on la guerra ho ha destruït tot. Després d’un armistici que posa fi a la llarga guerra, la clarinetista i soldat de segona classe és reassignada a un bastió de la petita ciutat de Seize (basada en Cuenca). Allà altres noies resideixen per a complir diverses tasques. Primer: mantenir i protegir la fortalesa, segon: contribuir en les tradicions de la ciutat, ja que totes són noies joves i els contes folklòrics parlen de joves donzelles que mantenen un dimoni sota control. Tercer: estar preparades en cas d’un atac per a l’aïllament de la ciutat.” Aquesta obra està protagonitzada totalment per les dones de la fortalesa. Per una banda ensenya el seu dia a dia a la fortificació i per l’altra va revelant subtilment les històries personals de cada una, així com el món de llums i ombres creat per Kanbe. Aquest director demostra una força expressiva brutal a l’hora de crear imatges acompanyades d’una espectacular banda sonora. Un dels punts més destacables és la introducció de la cultura femenina i la seva cosmovisió. La idea de la resolució pacífica de conflictes i la vida en comunitat contraposats a la violenta cultura militar dels homes. Sora no woto és una obra optimista i valenta que troba la seva força en els detalls i les seves protagonistes.  L’obra tanca els seus capítols amb una reveladora cançó titulada Girls Be ambitious!

“Noir… El nom d’un antic destí. Dues donzelles que governen la mort. Les negres mans de les quals protegeixen la pau del recent nascut.”

Noir  és un clàssic d’aquells que no moren mai. Aquesta misteriosa sèrie segueix a Mireille Bouquet una assassina que actua des de París. La seva feina li resulta senzilla fins que coneix a Kirika Yomura una jove japonesa que ha perdut la memòria i demostra unes extraordinàries aptituds pel que fa a l’ominós ofici. Bouquet s’emporta a Yomura a París on començaran a ser perseguides per una organització que opera per tot el món. A mesura que passa el temps es desvelen els foscos secrets de l’organització i de les dues assassines. Els seus encàrrecs les porten a cometre atrocitats que les posen cara a cara amb dures realitats que les refermen o les fan dubtar en les seves conviccions. És una obra que transita per la França urbana, la Còrsega mafiosa i acaba als misteriosos Pirineus catalans amb un detallisme narratiu impressionant. L’aclaparador protagonisme de les dones en aquesta obra posa de manifest el seu caràcter trencador, més si tenim en compte que es va emetre el 2001. El punt interessant aquí és que estem davant de dones assassines que de manera més o menys justificada es qüestionen el que fan. Trenca amb el rol de la dona bona i pacífica per presentar-la com un ésser complex capaç de fer el mal també. Una obra que en els petits detalls i progressius descobriments, amaga una potència narrativa inèdita. Està dirigida per Kōichi Mashimo i porta la música de Yuuki Kajiura reina indiscutible de les bandes sonores.

“L’estrella Roja ascendeix”

Si parlem de manga feminista hem de parlar d’Akatsuki no Yona “Yona, princesa de l’albada” de Mizuho Kusanagi. Sinopsi; Yona és la princesa del regne de Kôka, (inspirat en la Korea del segle VIII) filla única criada sota els atents cuidats del seu pare i del seu escolta Son Hak. Als pocs dies de complir els 16 anys, el seu cosí Soo-won (de qui està enamorada) ve a visitar-la a satisfacció d’ella. Però les coses es tornen ràpidament quan una nit, Yona descobreix que Soo-won ha matat el seu pare i ha donat un cop d’estat.

Abans que la matin aconsegueix escapar amb Son Hak i buscar ajuda en el clan del vent. En aquesta fugida Yona prendrà consciència de la mala gestió del seu pare i es decidirà a recuperar el tron, esdevenir sobirana i arreglar el país. En el viatge, Hak li ensenya a lluitar fascinat pel caràcter de la jove i la seva mirada ardent. La princesa de cotó fluix es va convertint lentament en la reina de foc gràcies a la seva capacitat per tractar la gent i la seva fèrria voluntat. Yona és segurament la més emblemàtica heroïna del manga contemporani i crec que és una obra perfecta per regalar tant als joves com als no tan joves de la casa.

“Els mangas shojo i les cançons d’amor m’il·luminen per igual, però sense importar el que faci no aconsegueixo sentir-ho. Comprenc la paraula sense buscar al diccionari però, sento que el seu sentit no m’arribarà.”

La vida també és amor i Yagate Kimi ni naru “Fluint dins teu” ens ho recorda d’una manera especial. “A la Yuu sempre li ha encantat el manga shoujo i les històries d’amor. Espera amb candeletes el dia que un noi se li confessi i engegui una de les històries que llegeix assíduament. Però el dia que això passa no sent res en absolut i acaba per rebutjar-lo. En aquest moment coneix a l’encantadora presidenta del consell estudiantil Touko Nanami i li demana ajuda. La següent persona en confessar-se-li serà la mateixa Touko.” Aquest és un romanç atípic i madur que parla d’aprendre a estimar i el despertar de la sexualitat. La Yuu no sap estimar ni entén els seus sentiments i serà quan la Nanami forci una mica la situació, que potser trencarà els murs del seu cor. És una història profunda i delicada, que, amb el tractament preciosista que li dóna Studio Troyka, brilla amb llum pròpia. Una història sobre el difícil que és estimar i trencar els nostres propis murs.

“Però avui en dia hi ha guerra a tot arreu. No m’agrada aquest cel.”

Cinquena obra, aquesta serà una mica particular, ja que es tracta d’una segona temporada; Last Exile: Ginyoku no Fam. “Last Exile: Fam, el vent xiula”. La primera temporada de Last exile va sortir el 2003 i és considerada un gran clàssic del Shonen. Ens trobem en un món on els vehicles aeris es van avançar sis segles a la revolució industrial. En la primera temporada seguim les proeses d’en Claus i la Lavie en la seva aventura per creuar el mar de turbulències i fer una revolució amb la tripulació del Silvanna. La segona temporada va sortir 8 anys més tard i va demostrar un encertadíssim canvi de rumb. Situada 10 anys després de la primera temporada, la història protagonitzada per les pilots Fam i la Gisey no deixa indiferent a ningú. Aquesta vegada veurem com s’ho menegen les joves pilots amb altres dones i homes per plantar cara a l’ascens de la Federació d’Hades un país expansionista que amenaça la vida de tot Pratera. La guerra, la política, la increïble construcció del món i un protagonisme de dones fortes són els principals ingredients que han convertit a Last Exlie en un clàssic immortal.

“No ets el jutge absolut, no de  famílies ni amics. No pots valorar la felicitat que mai has tingut!”

Sisena obra, una distòpia, una de les grans de la història de l’anime; Psycho Pass. Aquesta és una sèrie de ciència-ficció que ens situa en un futur pròxim on milers de sensors mesuren el coeficient de criminalitat dels ciutadans, per determinar les probabilitats que cometin un acte delictiu. La policia treballa en equips formats per inspectors i executors. Els primers controlen els operatius i els segons treuen de circulació a criminals en potència. La inspectora Akane Tsunemori i el seu company Shinya Kogami combaten el crim en una societat dominada pel totpoderós sistema Sybil que actua com a jutge, jurat i executor. Aquesta obra de 2012 és considerada una de les millors del medi. La inspectora Tsunemori arriba a la policia preparada i amb fermes conviccions que es van esquerdant a mesura que va coneixent les diverses cares del sistema. Amb la seva actitud canviarà la manera d’operar del departament mentre es va endinsant en els foscos secrets de la societat de Sybil. La seva força de voluntat i tafaneria la posarà enfront d’un sistema que està molt lluny de ser perfecte, aconseguirà canviar-lo? Quina és l’autèntica naturalesa del sistema?

“Però en aquest moment trobo altres coses. Com el món o la manera de viure d’altres persones totalment preciós i meravellós. Es torna quelcom entranyable. Vull aprendre més i més al respecte, crec que per això viatjo.”

Tancarem amb la restitució d’un clàssic: Kino no Tabi: The beautiful World (2017) “El viatge de Kino: El món preciós”. Aquesta és una versió que millora molt un clàssic del 1998 donant-li una animació espectacular i una encertadíssima direcció. Aquesta obra parla d’una viatgera que no s’atura mai més de tres dies en un país. La misteriosa Kino viatja per un món fantàstic ple de petits països, molt peculiars cada un, separats per una immensitat de camps, camins i boscos. Cada un dels països serveix a l’autor per reflexionar sobre els valors morals, la religió i l’anima humana. Tot plegat en un format episòdic que actua a manera de piscolabis de cultures i realitats. L’enigmàtica i flexible personalitat de la Kino ajuda a una reflexió basada en la diferència. Precisament és en la reflexió on trobem la característica més estranya de Keiichi Sagsawa, els objectes parlen. En aquest cas qui parla és Hermes la moto de la protagonista que l’acompanya en tot el viatge i fa de contrapès emocional de l’obra. Sense cap mena de dubte Kino és un dels personatges femenins més enigmàtics de la ficció, si voleu viatjar a altres mons, pugeu a la moto darrere la viatgera dels lliris vermells.

Sithious18