Sí, fer una anàlisi comparativa entre Konosuba i El Quijote sona una mica estrany, però en realitat són dues obres que tenen molt en comú. Les dues són paròdies brillants dels seus respectius gèneres anant sempre un pas més enllà de la simple sàtira. Tenen un desenvolupament de personatges increïble i una crítica social molt punyent entre rialla i rialla. Per conèixer aquesta estranya relació ens n’anirem de viatge cap al segle XVII.

La decadència d’un gènere

Al segle XVII la figura del cavaller ja feia uns 200 anys que havia desaparegut. Com totes les coses que desapareixen o es transformen es va mitificar. En aquest moment, una llarga sèrie d’autors comença a escriure novel·les de cavalleries inspirades en aquesta figura. Moltes d’aquestes es van convertir en “Best sellers” de l’època, fins al punt que es llegien en veu alta en tota mena de llocs públics i molta gent se sabia de memòria els versos i estrofes. Les primeres obres del gènere van ser, en general, innovadores i solvents. Algunes com El Cavallero de Olmedo i Tirant lo Blanc van deixar una petjada profunda a la societat de l’època i els seus ecos encara ressonen avui dia. Però amb aquest èxit, molts autors es van bolcar al gènere sobreexplotant-lo fins a límits realment ridículs. Cada vegada les novel·les eren més exagerades afegint fades, gegants, bèsties fantàstiques, batalles apocalíptiques o Satanàs mateix. El gènere va entrar ràpidament en una marcada decadència.

Una evolució similar és la que han tingut els Isekai; animes o mangues en els quals el protagonista es reencarna en un món de fantasia medieval després de morir de forma tràgica. La idea va donar uns primers resultats molt interessants com la saga Sword Art Online, on milers de persones queden atrapades en un videojoc d’aquest tipus i han de sobreviure per sortir. També Log Horizon va posar bases sòlides centrant-se en la gestió de la política i l’economia d’un món d’aquest tipus. Però amb l’èxit la cosa va degenerar ràpidament, fins al punt que en l’actualitat aquest subgènere agrupa totes les trames i produccions mediocres del medi. Arribant a l’extrem de viatjar a un univers alternatiu amb tota la classe, amb la teva mare, convertit en slime o en esquelet vivent.

La paròdia que tothom necessitava

Com ja hem vist, els llibres de cavalleries i els isekai tenen una evolució simètrica com també la tenen les dues obres de les quals parlarem; Konosuba i El Quijote. Per a continuar haurem de tornar momentàniament al segle XVII, quan un escriptor castellà anomenat Miguel de Cervantes va fer la paròdia definitiva dels llibres de cavalleries; El Quijote. En aquest cas, en comptes d’un heroi platònic i exemplar ens trobem a un boig a qui li encanten els llibres de cavalleries. Tant és així, que s’acaba creient un cavaller que lluita contra gegants, moros o el dimoni mateix com si fos Tirant lo Blanc o algun dels seus homòlegs.  És una obra que destrueix totes les bases del seu gènere per tal de fer riure i ridiculitzar la societat de la seva època. Per això crec que ens prenem massa seriosament El Quijote. Filosofem sobre la seva aportació (extraordinària) en la literatura universal tot oblidant que per sobre de tot, és un llibre d’humor. L’objectiu de Cervantes era escarnir uns valors socials i fer riure. És per això que aquesta antiga novel·la té tant a veure amb l’anime que avui ens ocupa; Konosuba.

Situem-nos Kono Subarashii Sekai ni Shukufuku o! (lit. Donar benediccions a aquest meravellós món) comença, com tot isekai, amb un protagonista antisocial que es mor en un tràgic accident. Be, no del tot. De fet en Kazuma es tira per salvar una noia de ser atropellada per… Un tractor que anava a 15 Km/h i en realitat es mor de l’ensurt. Quan va a l’altra vida una deessa curta de gambals li concedeix un desig abans de reencarnar. En Kazuma l’obliga, amb aquest desig, a anar amb ell a l’altre món. Però aquí no comença una èpica aventura perquè no tenen ni companys ni un duro. Per aconseguir alguna cosa treballen a l’obra i dormen en una quadra. Amb el temps aconsegueixen un equip format per una maga que només sap un encanteri molt poderós, una paladí masoquista, la deessa curta de gambals i l’antisocial pervertit.  En només dos capítols desmunta tot el que suposa un isekai amb un sentit de l’humor incomparable. Però igual que El Quijote, va més enllà i en la seva sàtira hi ha implícita una crítica social i moral molt interessant.

El rerefons de Konosuba

Els personatges de la sèrie tenen un gran desenvolupament i exhalen carisma i personalitat en cada respiració. L’exploració de les relacions personals a la taverna i la casa, o la curiosa relació d’en Kazuma i la Megumin li aporten una dimensió diferent. La crítica social també hi és ben present. La burla del fanatisme religiós durant l’arc de les aigües termals amb la secta que adora l’Aqua. El masclisme actual al Japó i les contradiccions del canvi a través de la hipocresia d’en Kazuma. L’estúpid sistema de justícia del món per fer una crítica al concepte de justícia, són només alguns exemples del que és capaç aquesta sèrie.

En fi, si voleu descollonar-vos amb criteri sigui a l’Espanya del segle XVII o al Japó del XXI acompanyeu a aquestes dues colles de bojos en els seus respectius viatges.