Dones fortes des del tinter del Sol Naixent

Per celebrar el 8 de març durant una setmana vaig penjar al Facebook de la pàgina recomanacions d’animes amb dones fortes i molta presencia femenina. N’he triat 7, deixant-ne molts al tinter però totes les que hi ha aquí són obres mestres de les quals vull escriure amb més extensió. Espero que gaudiu amb aquest recull personal.

“Fins i tot si el món estigues per morir. Fins aquest moment tot és el nostre futur”

Comencem amb Sora no Woto “El so dels cels”. Una de les obres més singulars de Mamoru Kanbe. “La Kanata Sorami és una noia que viu en un món on la guerra ho ha destruït tot. Després d’un armistici que posa fi a la llarga guerra, la clarinetista i soldat de segona classe és reassignada a un bastió de la petita ciutat de Seize (basada en Cuenca). Allà altres noies resideixen per a complir diverses tasques. Primer: mantenir i protegir la fortalesa, segon: contribuir en les tradicions de la ciutat, ja que totes són noies joves i els contes folklòrics parlen de joves donzelles que mantenen un dimoni sota control. Tercer: estar preparades en cas d’un atac per a l’aïllament de la ciutat.” Aquesta obra està protagonitzada totalment per les dones de la fortalesa. Per una banda ensenya el seu dia a dia a la fortificació i per l’altra va revelant subtilment les històries personals de cada una, així com el món de llums i ombres creat per Kanbe. Aquest director demostra una força expressiva brutal a l’hora de crear imatges acompanyades d’una espectacular banda sonora. Un dels punts més destacables és la introducció de la cultura femenina i la seva cosmovisió. La idea de la resolució pacífica de conflictes i la vida en comunitat contraposats a la violenta cultura militar dels homes. Sora no woto és una obra optimista i valenta que troba la seva força en els detalls i les seves protagonistes.  L’obra tanca els seus capítols amb una reveladora cançó titulada Girls Be ambitious!

“Noir… El nom d’un antic destí. Dues donzelles que governen la mort. Les negres mans de les quals protegeixen la pau del recent nascut.”

Noir  és un clàssic d’aquells que no moren mai. Aquesta misteriosa sèrie segueix a Mireille Bouquet una assassina que actua des de París. La seva feina li resulta senzilla fins que coneix a Kirika Yomura una jove japonesa que ha perdut la memòria i demostra unes extraordinàries aptituds pel que fa a l’ominós ofici. Bouquet s’emporta a Yomura a París on començaran a ser perseguides per una organització que opera per tot el món. A mesura que passa el temps es desvelen els foscos secrets de l’organització i de les dues assassines. Els seus encàrrecs les porten a cometre atrocitats que les posen cara a cara amb dures realitats que les refermen o les fan dubtar en les seves conviccions. És una obra que transita per la França urbana, la Còrsega mafiosa i acaba als misteriosos Pirineus catalans amb un detallisme narratiu impressionant. L’aclaparador protagonisme de les dones en aquesta obra posa de manifest el seu caràcter trencador, més si tenim en compte que es va emetre el 2001. El punt interessant aquí és que estem davant de dones assassines que de manera més o menys justificada es qüestionen el que fan. Trenca amb el rol de la dona bona i pacífica per presentar-la com un ésser complex capaç de fer el mal també. Una obra que en els petits detalls i progressius descobriments, amaga una potència narrativa inèdita. Està dirigida per Kōichi Mashimo i porta la música de Yuuki Kajiura reina indiscutible de les bandes sonores.

“L’estrella Roja ascendeix”

Si parlem de manga feminista hem de parlar d’Akatsuki no Yona “Yona, princesa de l’albada” de Mizuho Kusanagi. Sinopsi; Yona és la princesa del regne de Kôka, (inspirat en la Korea del segle VIII) filla única criada sota els atents cuidats del seu pare i del seu escolta Son Hak. Als pocs dies de complir els 16 anys, el seu cosí Soo-won (de qui està enamorada) ve a visitar-la a satisfacció d’ella. Però les coses es tornen ràpidament quan una nit, Yona descobreix que Soo-won ha matat el seu pare i ha donat un cop d’estat.

Abans que la matin aconsegueix escapar amb Son Hak i buscar ajuda en el clan del vent. En aquesta fugida Yona prendrà consciència de la mala gestió del seu pare i es decidirà a recuperar el tron, esdevenir sobirana i arreglar el país. En el viatge, Hak li ensenya a lluitar fascinat pel caràcter de la jove i la seva mirada ardent. La princesa de cotó fluix es va convertint lentament en la reina de foc gràcies a la seva capacitat per tractar la gent i la seva fèrria voluntat. Yona és segurament la més emblemàtica heroïna del manga contemporani i crec que és una obra perfecta per regalar tant als joves com als no tan joves de la casa.

“Els mangas shojo i les cançons d’amor m’il·luminen per igual, però sense importar el que faci no aconsegueixo sentir-ho. Comprenc la paraula sense buscar al diccionari però, sento que el seu sentit no m’arribarà.”

La vida també és amor i Yagate Kimi ni naru “Fluint dins teu” ens ho recorda d’una manera especial. “A la Yuu sempre li ha encantat el manga shoujo i les històries d’amor. Espera amb candeletes el dia que un noi se li confessi i engegui una de les històries que llegeix assíduament. Però el dia que això passa no sent res en absolut i acaba per rebutjar-lo. En aquest moment coneix a l’encantadora presidenta del consell estudiantil Touko Nanami i li demana ajuda. La següent persona en confessar-se-li serà la mateixa Touko.” Aquest és un romanç atípic i madur que parla d’aprendre a estimar i el despertar de la sexualitat. La Yuu no sap estimar ni entén els seus sentiments i serà quan la Nanami forci una mica la situació, que potser trencarà els murs del seu cor. És una història profunda i delicada, que, amb el tractament preciosista que li dóna Studio Troyka, brilla amb llum pròpia. Una història sobre el difícil que és estimar i trencar els nostres propis murs.

“Però avui en dia hi ha guerra a tot arreu. No m’agrada aquest cel.”

Cinquena obra, aquesta serà una mica particular, ja que es tracta d’una segona temporada; Last Exile: Ginyoku no Fam. “Last Exile: Fam, el vent xiula”. La primera temporada de Last exile va sortir el 2003 i és considerada un gran clàssic del Shonen. Ens trobem en un món on els vehicles aeris es van avançar sis segles a la revolució industrial. En la primera temporada seguim les proeses d’en Claus i la Lavie en la seva aventura per creuar el mar de turbulències i fer una revolució amb la tripulació del Silvanna. La segona temporada va sortir 8 anys més tard i va demostrar un encertadíssim canvi de rumb. Situada 10 anys després de la primera temporada, la història protagonitzada per les pilots Fam i la Gisey no deixa indiferent a ningú. Aquesta vegada veurem com s’ho menegen les joves pilots amb altres dones i homes per plantar cara a l’ascens de la Federació d’Hades un país expansionista que amenaça la vida de tot Pratera. La guerra, la política, la increïble construcció del món i un protagonisme de dones fortes són els principals ingredients que han convertit a Last Exlie en un clàssic immortal.

“No ets el jutge absolut, no de  famílies ni amics. No pots valorar la felicitat que mai has tingut!”

Sisena obra, una distòpia, una de les grans de la història de l’anime; Psycho Pass. Aquesta és una sèrie de ciència-ficció que ens situa en un futur pròxim on milers de sensors mesuren el coeficient de criminalitat dels ciutadans, per determinar les probabilitats que cometin un acte delictiu. La policia treballa en equips formats per inspectors i executors. Els primers controlen els operatius i els segons treuen de circulació a criminals en potència. La inspectora Akane Tsunemori i el seu company Shinya Kogami combaten el crim en una societat dominada pel totpoderós sistema Sybil que actua com a jutge, jurat i executor. Aquesta obra de 2012 és considerada una de les millors del medi. La inspectora Tsunemori arriba a la policia preparada i amb fermes conviccions que es van esquerdant a mesura que va coneixent les diverses cares del sistema. Amb la seva actitud canviarà la manera d’operar del departament mentre es va endinsant en els foscos secrets de la societat de Sybil. La seva força de voluntat i tafaneria la posarà enfront d’un sistema que està molt lluny de ser perfecte, aconseguirà canviar-lo? Quina és l’autèntica naturalesa del sistema?

“Però en aquest moment trobo altres coses. Com el món o la manera de viure d’altres persones totalment preciós i meravellós. Es torna quelcom entranyable. Vull aprendre més i més al respecte, crec que per això viatjo.”

Tancarem amb la restitució d’un clàssic: Kino no Tabi: The beautiful World (2017) “El viatge de Kino: El món preciós”. Aquesta és una versió que millora molt un clàssic del 1998 donant-li una animació espectacular i una encertadíssima direcció. Aquesta obra parla d’una viatgera que no s’atura mai més de tres dies en un país. La misteriosa Kino viatja per un món fantàstic ple de petits països, molt peculiars cada un, separats per una immensitat de camps, camins i boscos. Cada un dels països serveix a l’autor per reflexionar sobre els valors morals, la religió i l’anima humana. Tot plegat en un format episòdic que actua a manera de piscolabis de cultures i realitats. L’enigmàtica i flexible personalitat de la Kino ajuda a una reflexió basada en la diferència. Precisament és en la reflexió on trobem la característica més estranya de Keiichi Sagsawa, els objectes parlen. En aquest cas qui parla és Hermes la moto de la protagonista que l’acompanya en tot el viatge i fa de contrapès emocional de l’obra. Sense cap mena de dubte Kino és un dels personatges femenins més enigmàtics de la ficció, si voleu viatjar a altres mons, pugeu a la moto darrere la viatgera dels lliris vermells.

Sithious18

Ressenya manga: Records of the Lodoss War: La bruixa Gris

Portada del magna
Portada del manga

Any de publicació: 1994

Volums: un de 600 pàgines

Autors: Ryo Mizuno i Yoshihiko Ochi

Editorial: PlanetaDeAgostini

Aquest manga és l’eix central de Lodoss War, un clàssic d’aventures publicat originalment a la revista Kadokawa Shoten que va marcar tota una generació. Consisteix en l’adaptació d’una novel·la del mateix autor publicada a 1988. El manga va sortir en paral·lel amb l’emissió d’una sèrie anime de 12 OVAs que continuaria posteriorment. Ara que tenim l’obra situada en el seu temps, permeteu-me presentar-vos-la: Temps era temps, hi va haver una terrible guerra entre la deessa de la Creació i la deessa de la Destrucció que feia estremir tota la terra. Ambdues deesses moriren en la guerra i crearen el que la gent anomenava la terra maleïda: Lodoss. Ara, alguna cosa està passant a la terra de Lodoss, un mal afligeix l’illa. Parn, un imprudent i jove guerrer junt amb els seus nous amics accepten la missió de trobar una solució per aquest mal. Missió en la qual es veuran involucrats en una lluita més gran entre el bé i el mal des de la guerra entre les deesses.

Un Poema èpic

Segona pàgina de Record of the Lodoss War

Aquest manga comença amb una escena meravellosa. Veiem com una elfa es troba un joglar al bosc, que lira en mà, canta una llegenda sobre els 6 herois de Lodoss. Ella s’asseu a escoltar-lo fascinada mentre ens ambientem en l’atmosfera. Això és Records of the Lodoss War, un d’aquells poemes que a antic, s’haurien recitat al voltant d’un foc i al son d’una lira. S’explica com una llegenda èpica centrada en uns herois que no dubten en enfrontar-se al mal per fer honor als seus principis. És un clàssic trajecte de l’heroi i els seus companys cap a una gran aventura. Amb una narrativa fluida i natural, que intercala acció, trama i distensió en el moment just.

Influències

Una de les primeres coses que notareu de Lodoss War són les seves influències: El senyor dels anells i especialment el joc de rol Dracs i masmorres. Si esteu familiaritzats amb la cultura friqui, no us costarà veure, que aquest manga és, de fet, una aventura de rol molt ben portada. Lodoss és quasi un calc de la Costa de l’espasa de D&D on trobem nans, elfs, humans, goblins, etc. Fins i tot la composició del grup dels herois és la típica d’una partida: el mag, el guerrer, el lladre, la curadora,… La part interessant de tot això, és que Mizuno respecta el model narratiu basat en la creació de mons com a pilar central. Ho podem observar en les cultures dels diversos països de Lodoss, les quals exhibeixen un fort caràcter propi. Valis està basat en una espècie d’Europa medieval fonamentada en la religió i una ètica cavalleresca que impregna la mentalitat i les vestimentes dels seus habitants. No pessigarem pel regne de Fawn en cap moment, però amb les paraules i la vestimenta del seu rei podem imaginar la mena de país que és. El que aconsegueixen els autors amb això, és que el lector tingui la sensació que el món de Lodoss viu més enllà de l’aventura dels nostres protagonistes. És aquí on es nota que tot està basat en el rol. Aquests jocs consisteixen a interpretar un personatge en un determinat món per construir entre tots una història i això és el que fa la companyia d’en Parn. Participen d’una aventura a la immensa Lodoss però el món giraria encara que ells no hi fossin. El problema d’aquestes marcades influències (i aquí és on flaqueja l’obra) és que fan que la trama sigui poc original i no mostri res de nou. Això fa que la història resulti força previsible.

Una història típica però ben executada

Com acabo de dir aquesta és una obra típica en els aspectes narratius i conceptuals, però el que la fa tan interessant és que està magníficament ben executada. Per una banda compleix amb la “Regla de Mamoru Oshii” que consisteix a tenir la creació de mons com a columna vertebral de la narrativa. Per altra banda, hi ha una bona construcció dels personatges. El nan, Ghim té un passat personal que va gotejant com lentament mentre es desenvolupa l’aventura. Primer veiem com marxa del seu lloc d’origen prometent tornar amb algú. El seu secretisme serà motiu de recels i dubtes dins del grup. El mag Slayn anirà descobrint els fets que han commocionat l’acadèmia de màgia durant la seva absència. Aquesta és la gran fortalesa de Ryo Mizuno, la dosificació i els tempos amb els quals es dóna la informació. Aquesta dosificació subtil, com el degoteig d’una estalactita en una cova que ens va descobrint la història gota a gota.

El caràcter de la il·lustració de Yoshihiko Ochi

Una cosa que pot xocar al lector actual de manga és l’estil del dibuix característic dels 90. És una il·lustració que marca molt més les galtes i formes de la cara, estilitza més els seus personatges que tenen els ulls extremadament grans i els nassos punxeguts. Particular d’aquesta obra és el caràcter que té la línia, engruixida en punts estratègics per dotar de més potència les escenes i els personatges. La força que aconsegueix amb la ploma fa que l’obra tingui un aire únic i respiri expressivitat. Encara que aquesta línia forta va en detriment dels entorns, ja que, no permet la subtilesa del paisatge que tendeix a ser massa tosc.

Paisatge del manga

Conclusió i edició

En conclusió aquesta és una obra on no trobareu grans innovacions però sí un clàssic de fantasia molt ben executat. El manga està recollit en un volum únic editat el nostre país per PlanetaDeAgostini en una edició de tapa dura molt ben cuidada a un preu de 25 € (tinguem en compte que agrupa 3 volums convencionals). Si busqueu un manga per passar una gran estona sense gaires complicacions, Lodoss War és una gran opció.

Sithious18