Spice & Wolf o com emocionar amb economia medieval, paganisme i l’esperit d’Europa

Sovint l’èxit d’una obra es troba en donar-li una mirada diferent d’un tema ja gastat. En aquest cas l’edat mitjana. Amb aquesta mentalitat innovadora Isuna Hasekura va concebre Spice & Wolf, una obra fonamentada en l’economia medieval. Aquest manga ja ha fet córrer molta tinta així que en aquest article busco donar un enfocament diferent basat en la meva perspectiva com a historiador per tal d’aproximar-nos una mica a aquesta llunyana Europa que ens mostra el manga i l’anime. Veurem com aquesta època remota, aquest país estrany que és el nostre passat transpira des de l’anime cap als nostres dies. I també veurem quanta veritat històrica hi ha en l’obra.

L’obra i les seves adaptacions

Spice & Wolf parteix d’una sèrie de light novels publicades des del 2006 per Isuna Hasekura. Aquestes van rebre una adaptació al manga, ja finalitzat, que al nostre país publica l’editorial Panini Comics. En el meu cas em centraré en l’anime que es va fer entre 2008 i 2009 de 26 capítols que va animar Kinema Kitrus (Made in abyss) sota la direcció de Takeo Takahashi (Yosuga no sora: In solitude, where we are least alone.) L’obra ens situa a Pasroe un poble d’una fictícia Itàlia d’entre finals de l’època medieval i principis de la moderna. Allà hi arriba Lawrence Craft, un mercader ambulant que comercia aprofitant el festival pagà del poble per comerciar. Quan torni una nit al seu carruatge descobrirà que una noia amb orelles i cua de llop hi dorm plàcidament. La noia resulta ser la deessa pagana del poble que després de segles de viure en un mar de blat vol tornar a casa seva. Holo La Sabia li demana a en Lawrence que la porti al nord, a casa. Comença així un viatge de dos que els portarà a comerciar fins als confins del món fer-se companyia i potser alguna cosa més.

La guineu i el llop

La clau de volta que aguanta aquesta catedral narrativa és la relació dels dos protagonistes. Aguts com pocs, es compenetren a la perfecció per obrir-se pas en el complex món del comerç, on un error de càlcul els pot portar a la ruïna. En Lawrence és hàbil en el comerç i àgil en les converses però bastant maldestre pel que fa a les emocions. La Holo és una antiga i bella deessa a qui els anys han aguerrit en saviesa i coneixement.

Li encanta jugar amb la gent i les converses que manté sempre tenen un joc d’enginy en què les paraules volen com tramuntanades. La seva és una relació d’amor no declarat que fa d’aquesta una obra única. També fa acte de presència un generós elenc de secundaris que en general destaquen per la seva intel·ligència. Les relacions entre aquests personatges carismàtics van guiades per l’interès, l’amor o l’amistat i de la vinculació que tenen aquests amb la cultura pagana.

L’economia medieval a través de Spice & Wolf

“El passat és un país estrany” així es titula l’obra més famosa de l’historiador David Lowenthal, una idea molt bàsica que se’ns oblida massa sovint. Si viatgéssim al passat, res ens resultaria familiar; ni els objectes, ni la llengua, ni les idees, ni tan sols la manera de pensar i molt menys el paisatge o les institucions. Isuna Hasekura és molt conscient d’aquesta realitat i per això s’ha documentat excepcionalment per crear l’obra i portar-nos de viatge a un país estrany. En una entrevista a Barnes & Noble cita uns quants clàssics acadèmics en els quals s’ha inspirat posant especial èmfasi als llibres de Jean Favier sobre el comerç del blat i les espècies. Com a estudiant d’història m’agradaria desgranar-vos una mica d’aquesta economia medieval en la qual es basa l’anime. En el tercer capítol a més de comprar i vendre mercaderies els nostres protagonistes intentaran una operació especulativa. Tot plegat comença quan un negociant els revela que el compte Lemerio pretén devaluar en secret la moneda baixant la puresa de la plata. Els proposa d’acaparar moneda i utilitzar-la com si tingués la puresa de l’anterior i així sortir guanyant quan es descobreixi l’operació del compte. Aquest és un exemple de les complexes aventures d’aquesta parella. Però com funcionava realment això de la moneda a l’edat mitjana? Bé, doncs per una banda la moneda tenia valor intrínsec, és a dir, que valia per si mateixa (el metall) i no per l’autoritat que l’abonava. De fet a l’hora de comerciar “era igual la moneda utilitzada” mentre fos or, plata o coure. Això explica que s’hagin trobat monedes de Roma imperial al Japó o que dues terceres parts de l’or que els espanyols van agafar d’Amèrica acabés a la Xina. Els nobles i reis especulaven amb la moneda canviant secretament la puresa del metall per obtenir un benefici de la moneda devaluada. La mentalitat econòmica de l’època és patent a tota la sèrie però es nota especialment al final de la primera part. Actualment la gent creu que la riquesa es genera amb la circulació de capital, però a l’edat mitjana es pensava tot el contrari. El que estava de moda a l’època era guardar gelosament l’or i la plata, fins al punt de castigar amb pena de mort a la gent que portés or o plata fora del domini del senyor.

Quan en Lawrence i la Holo es troben al límit de la ruïna per una estafa decideixen fer un arriscadíssim contraban d’or amb una pastora. No serà fins al segle XVII que la mentalitat de l’acumulació d’or començarà a canviar amb l’arribada del mercantilisme. El contraban d’or estava penat amb la mort, per tant aquí arrisquen la vida per evitar la ruïna.

És curiós també com en tots els mercadeigs van firmant contractes amb les formes de l’època. Aquí és on ens topem amb aquest país estrany, ja que anem descobrint que en els contractes de l’època no hi figura la propietat tal com la coneixem. En aquella època era habitual que diferents persones tinguessin diferents drets de propietat sobre una cosa, institució o en aquest cas una operació comercial. Ho veiem clarament en el cas de les armadures quan perden els seus drets en fallar el negoci. Aquestes situacions juntament amb els canviadors de monedes i altres actors com l’església o els gremis ajuden a entendre el complex mosaic de l’edat mitjana amb la seva economia i la seva cultura.

Paganisme i l’esperit d’Europa

Primer capítol de Spice and Wolf en els primers minuts podem veure els rituals pagans del poble de Pasroe en acció.

Als anys 70 la manera d’investigar la història va canviar. La Revolució del Maig del 1968 va demostrar que la societat i les mentalitats no només canviaven en un pla materialista. Per això en el món acadèmic van començar uns moviments que posaven l’èmfasi en la persona i la petita escala. En aquest moment dos italians van canviar radicalment el panorama. Carlo Ginzburg i Giovanni Levi van començar a centrar-se en petites comunitats i individus per estudiar-los en detall i veure tot allò que es perdia en l’escala macroscòpica. Els seus descobriments van ser tan sorprenents que van canviar la visió que es tenia sobre l’Europa moderna i medieval. Sobretot gràcies a l’estudi de petites comunitats italianes i d’individus a partir de judicis de la inquisició. I tot això a què treu cap? Doncs resulta que Spice & Wolf no seria possible sense aquests estudis. En resum Ginzburg i els seus col·legues van descobrir judicis a bruixes, comunitats paganes i alguns individus per heretgies diverses. El que hi van descobrir va ser que en l’Europa suposadament cristianitzada quedaven gran quantitat de cultes pagans i per tant un mosaic de creences molt més complex del que semblava a primer cop d’ull. Sobre aquest punt es construeixen totes les festes, ritus i similars que veiem a la sèrie. De fet el personatge de la Holo mateix és una reminiscència pagana igual com ho és la Diana. Carlo Ginzburg influència de tal manera Spice and Wolf que podem trobar similituds entre Pasroe i el poble dels Benandanti que ell estudia. La Holo com a deessa pagana al·ludeix a aquest món on la frontera entre la realitat i la màgia no estava gens clara. On les llegendes i cultes antics convivien amb una bel·ligerant església i on cada corporació, gremi, poble o comptat era un món en si mateix. Tots connectats pel comerç que ens permet veure aquest paisatge esquitxat amb petites societats tancades (o no) en si mateixes. Una obra realment fascinant per descobrir l’edat mitjana. Pugeu al carro?

Com gaudir de Spice & Wolf ?

Hi ha dues opcions; la magnífica adaptació animada feta entre 2008 i 2009 que compta amb dues temporades i un total de 26 capítols. Recomano l’edició francesa de Black Box édition per tenir una qualitat excepcional (tapa dura, llibre, blu ray +DvD, OVAs) a un preu molt assequible (- de 45 €). Si voleu gaudir, però de la història completa, sense censura i amb una bona qualitat haureu de recórrer al manga. En aquest cas el porta l’editorial Panini a casa nostra en un total de 16 volums de 350 pàgines (aprox.) molt recomanable també. Finalment podeu gaudir-la en català a la pàgina de Lluna Plena no Fansub amb les seves impressionants traduccions.

Bibliografia

  • AVELSON, Brigid. (2017, gener, 23). Shrewd Deals and Sad Girls: An Interview with Spice & Wolf Creator Isuna Hasekura. [Entrada de blog]. Consultat des de https://www.barnesandnoble.com/blog/sci-fi-fantasy/shrewd-deals-sad-girls-interview-spice-wolf-creator-isuna-hasekura/
  • DYER, Cristopher. (1989). Niveles de vida en la Baja edad Media: Cambios sociales en Inglaterra 1200- 1520, Crítica, Barcelona.
  • FAVIER, Jean. (1987). De l’Or et des épices : naissance de l’homme d’affaires au Moyen âge, Fayard, Paris.
  • GINZBURG, Carlo. (1966) Los Benandanti: Brujeria y cultos agrarios entre los siglos XVI y XVII, Editorial Universitaria, Guadalajara.
  • LYNCH H., Joseph. (1992). The medieval Church: A brief history, University of Michigan press, Michigan.
  • MARTÍNEZ Maza, Celia. (2009). Los orígenes de la historiografía sobre el paganismo tardoantiguo. Manikale, 31, 197-207. ISSN:0212-078-X

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s