Cada tres mesos comença una nova temporada d’anime i voldria parlar d’algunes obres de la d’hivern de 2019. Comentaré 4 joies que ens està deixant i que no us podeu perdre.

Yakusoku no Neverland “La promesa de Neverland”

Segurament aquest és l’anime més esperat de l’any. El manga en el qual es basa ha trencat tots els esquemes de ventes i públic de la Shônen Jump. Sinopsis: “Per molt que els nens l’estimin, ella no és la seva mare. Viuen junts, però no són família de sang. Grace Field és una casa on són enviats els nens que no tenen pares. Un lloc insubstituïble per les 38 criatures que viuen allà com si fossin germans, encara que al principi fossin perfectes estranys. O almenys era així fins que cert descobriment ho canviarà tot…” Aquesta sèrie que comença amb una trama aparentment tranquil·la, es converteix en un suspens deathnotià a les darreres escenes del primer capítol. L’orfenat està ballat amb una alta muralla i només hi ha una porta d’accés. Quan un nen és adoptat, surt per aquella porta i els altres no en tornen a saber mai més res. Quan l’Emma se salti la norma de mai anar a la porta i descobreixi el temible secret que s’hi amaga, la vida pacífica dels nens es convertirà en una lluita d’estratègia per aconseguir fugir abans no s’emportin el següent. La direcció de Mamoru Kanbe (Sora no Woto, Subete ga f ni naru, Denpa Teki na Kanojo) frega l’excel·lència amb una animació clara i fluida. L’ús de perspectives molt directes i en primera persona són la marca del director en aquesta obra. Utilitza la càmera seguint els ulls dels protagonistes i movent- la al compàs de la respiració. Aquest tractament tan íntim permet posar a l’espectador en la pell dels protagonistes i viure una experiència molt personal. La perspectiva cinematogràfica d’aquest anime suposa un prodigi en animació, ja que implica que la càmera es mogui, de vegades, com una persona i aquí es nota el mestratge de l’estudi Clover Works (A1 pictures). El disseny de personatges i entorn és absolutament fidel al manga així com el desenvolupament de la trama. Sens dubte és l’obra imprescindible d’aquest any.

Boogeipop wa wararanai “Boogeipop i els altres”

Aquesta no és una obra convencional ni apte per a tots els públics, és la incoherència feta anime. Amb la frase “el final del principi també és el principi del final” ens ho deixa molt clar, la coherència no forma part del guió i aquesta és una complexa “obra de tesi”.  Sinopsi: “Explica la llegenda que existeix un àngel guardià que protegeix a les persones del dolor i el patiment. Un àngel anomenat Boogeipop. Un ésser, que pel que sembla, mai ha estat vist des de l’inici dels temps, per això se’l considera poc menys que un rumor passatger o una llegenda. Amb aquestes, Boogeipop prendrà forma per una vegada i es reencarnarà en el cos de Touka Miyashita. Una resurrecció que viuen de primera ma Keiji Takeda i alguns estudiants de l’acadèmia Shiyo. En els primers capítols comencen a succeir fets paranormals a la ciutat i una onada de perillosos misteris caurà sobre els seus habitants.”  Boogeipop va fer la seva aparició en una sèrie de light novels el 1998. El seu autor Kouhei Kadono ha teixit un autèntic univers al voltant d’aquest enigmàtic personatge, que de moment compta ja amb 22 novel·les. Boogeipop és eteri, són les múltiples personalitats d’un mateix ésser que en cap moment es defineix concretament. L’autor entrellaça totes aquestes personalitats i històries per crear una entitat estranya anomenada Boogeipop. L’obra constitueix una aposta valenta perquè tira pel camí de la incoherència per infondre a l’espectador una sensació de caos. Com explica Marisol Navarro a El Palomitron “Gracias al juego temporal que ofrecen sus episodios, las perspectivas que se nos presenta de cada suceso y el cambiante de los personajes Boogiepop and Others logrará crear su propio marco temporal y espacial. Uno en el que, si te adentras, no sabrás muy bien cómo salir. Y es ahí donde reside el potencial de la obra. En su magnífica telaraña enmarañada.” L’adaptació és una obra estranya i indecisa que s’haurà de veure fins a quin punt respecta l’obra original. De moment no va per bon camí, va massa ràpid i no desenvolupa tot el seu potencial. Més que una adaptació de les novel·les de Kadono sembla més aviat que la sèrie dóna petites píndoles de Boogeipop que no s’acaben de lligar bé. Malgrat tot cal veure com es desenvolupa l’obra al llarg dels capítols. Sens dubte és una aposta molt diferent.   

Dororo

Un clàssic que torna renovat a les nostres pantalles és Dororo, que adapta el manga homònim  escrit per Osamu Tezuka a 1967. Dororo ens porta per un Japó feudal fantàstic ple de samurais, dimonis i violència. De la mà de l’estudi MAPPA i el director Kazuhiro Furuhashi (Hunter x Hunter, Le Chevalier d’Eon) comencem un viatge èpic proposat per l’anomenat Déu del manga. “Un temible senyor feudal entrega el cos del seu futur fill als dimonis per veure complit el seu somni de conquerir el país. Al cap d’un temps va néixer un nen deformat al qual li faltaven 48 parts del cos. El seu ambiciós pare el va llençar al riu, però el petit aconsegueix sobreviure gràcies a la intervenció d’un metge i un vell cec. Amb el temps el nen es converteix en un destre espadatxí anomenat Hyakkimaru (petit monstre). Anys després amb l’ajuda del jove i murri Dororo, qui afirma ser el millor lladre del Japó, emprèn un viatge en el qual Hyakkimaru s’enfrontarà a dimonis per recuperar les seves parts del cos i els seus sentits”. Malgrat petits errors de direcció Dororo manté fidelment l’obra original dotada d’un caràcter especial gràcies a l’animació de MAPPA. La història segueix una trama simple però molt efectiva i amb un caràcter fort aconsegueix atrapar l’espectador des del primer capítol. Un clàssic renovat que atraparà a tothom.

Doukyonin wa Hiza, Tokidoki, Atama no Ue “El meu company d’habitació és un gat”

Aquesta és una comèdia fresca i tranquil·la al més pur estil Slice of Life. La sèrie segueix un excèntric i jove escriptor que viu sol i no li agrada relacionar-se amb la gent. Amb el seu comportament antisocial posa fins al límit la paciència dels editors dia rere dia. Tot segueix així fins al dia en què un gat apareix al seu jardí. El jove escriptor adoptarà el felí i veient el comportament de l’animal escriurà les més extravagants i surrealistes històries. Amb la seva presència el propietari canviarà la seva relació amb els altres. Els capítols es dediquen simplement a seguir el dia a dia de l’escriptor i el gat amb tots els moments divertits i canvis que això comporta. Una animació convencional i d’estil lluminós que encaixa a la perfecció amb la sèrie. Destaca bastant la composició de la sèrie, obra de la muntadora Hitomi Mieno. Si busqueu una comèdia fresca i despreocupada no us perdeu aquesta història d’un escriptor i el seu gat.

• 

Sithious18