La meva aventura vivint al Japó

Com ja sabeu els que em seguiu per xarxes (bàsicament Instagram perquè la resta les he abandonat) actualment estic estudiant japonès en una escola d’idiomes al Japó. En principi serà un intensiu de 6 mesos que tinc la possibilitat d’allargar fins a un any, tot i que no crec que ho pugui fer. Tot aquest projecte ja feia molts anys que em rondava pel cap, no havia fet mai un Erasmus ni havia viscut mai fora de casa i la veritat és que sempre havia tingut la idea d’estudiar al Japó. El problema és que per optar a una beca per estudiar al Japó necessitava un nivell de japonès que no podria assolir en molts anys, així que aquesta no era una opció viable i tampoc volia tornar a la universitat després del grau i el màster… Aleshores vaig descobrir que molta gent va una temporada a estudiar japonès a una escola internacional del Japó i vaig decidir que això era exactament el que volia fer. La pregunta era com? Aquest article està dedicat a aquelles persones que estiguin interessades a estudiar al Japó.

Buscar informació i escollir una escola

El primer pas per emprendre un viatge així és buscar informació de qualitat, per la qual cosa us recomano que contacteu amb l’escola on estigueu estudiant japonès, si és que ho esteu fent, o que demaneu informació al Consolat del Japó a Barcelona o en agències. Heu de saber és que hi ha un munt d’escoles repartides per tot el Japó que poden ser molt grans o molt petites i tenir més o menys nivell d’exigència. Originalment, aquestes acadèmies es van crear per ensenyar japonès als estudiants que volguessin entrar a les universitats nipones o als treballadors estrangers. A mesura que va anar passant el temps a les escoles va entrar un nou perfil d’estudiants, els que volien viure l’experiència de submergir-se en la cultura i l’idioma sense més pretensions. A mesura que aquest grup i el dels immigrants asiàtics creixia es van obrir noves escoles de japonès amb una mentalitat més relaxada que les que s’oferien pels estudiants universitaris. Actualment, els dos tipus d’escoles conviuen i n’hi ha moltes que són un mix entre les dues com la que jo estic estudiant actualment, l’Escola UNITAS de Kōfu. Si voleu estudiar japonès al seu país d’origen, el primer que haureu de fer és triar una escola on apuntar-vos; assegureu-vos de quin és el nivell d’exigència, els costos de la matrícula, si ofereixen pisos de lloguer, si fan activitats culturals o esportives… Aquí hi ha un parell de coses que haureu de tenir en compte: la primera és si voleu viure en una superciutat com Tòquio, Osaka o Nagoya; en una ciutat gran com Sapporo, Kyoto, Sendai, Fukuoka, Hiroshima… O en una ciutat més “petita” com pot ser Kanazawa, Kōfu, Nara, Ueda, Kobe o Okayama entre moltes altres. Sé que la majoria de la gent optarà per les grans ciutats i ni es plantejarà un lloc més petit com el que visc jo, però permeteu-me que us doni un parell d’advertències. La primera és que Tòquio i Osaka són àrees metropolitanes que superen els 35 milions d’habitants la primera i els 10 milions la segona i que en aquests llocs no és que sigueu un número, sinó que sou un decimal. A més a més, la massificació, el soroll, la llunyania respecte de la natura i la necessària dimensió reduïda dels pisos poden llastrar bastant la vostra experiència. Segurament, però l’argument de més pes per a bona part de vosaltres siguin els calés, el meu apartament a Kofu em costa 30.000 iens al mes (aproximadament 190 € al canvi actual) i està molt a prop del centre. En una ciutat com Tòquio un apartament més petit i més allunyat del centre costa tranquil·lament 100.000 o 150.000 iens al mes (entre 640 i 950 € al canvi actual), cosa que suposa multiplicar el preu entre quatre i cinc vegades i la resta de les despeses també són més cares. Sincerament, viure en una ciutat mitjana o més “petita” com podrien ser Kanazawa, Kōfu, Ueda, Nara o Sendai em sembla l’ideal, ja que gaudireu dels serveis, l’oferta d’oci i el transport públic d’una ciutat però amb la vida tranquil·la i el fàcil accés a la natura d’un poble. A més a més, en aquests llocs resulta molt més fàcil crear vincles amb la gent, us ho dic a partir de la meva experiència i la dels meus companys de l’escola. En el meu cas vaig optar per Kōfu, que és la capital de la Prefectura de Yamanashi, una regió que allotja el Mont Fuji i els Alps de Minami entre altres meravelles naturals. En el viatge de fa un any i mig em vaig enamorar d’aquesta regió i la seva natura, em va semblar un bon lloc per viure i a més a més l’escola UNITAS de Kōfu té un reconegut prestigi. El que sí que haureu de tenir en compte és que evidentment en aquests llocs no tindreu l’oferta d’oci i cultura infinita que s’estila a les grans capitals, però creieu-me que no us faltaran cinemes, karaokes, bars, restaurants, botigues i llocs per anar de festa.

Contactar amb agències

Una altra cosa important que heu de fer, és contactar amb una de les agències que ajuden als estudiants que volen cursar estudis al Japó. Aquestes empreses us assessoraran a l’hora d’escollir l’escola segons la regió on vulgueu viure, el tipus d’ensenyament que voleu rebre, etc. També us donaran suport en el llarg i tediós procés burocràtic, faran de contacte amb les escoles i us donaran assessorament un cop sigueu al país. No és obligatori contactar amb una agència, però sí molt recomanable, car a menys que sigueu uns màquines, bregar sols amb la burocràcia japonesa és molt difícil (i us ho diu un arxiver que ha treballat per diverses administracions). Les agències no us cobraran res per l’assessorament i l’ajuda que us donin, ja que fan el negoci amb les comissions que cobren de l’escola per cada alumne enviat. D’agències n’hi ha unes quantes; ara bé, jo us en recomanaré una de tot cor, Koko Japan. Ells són els que m’han ajudat a mi en aquesta aventura i realment sense el seu suport hauria estat molt difícil arribar fins aquí. És una agència petita, i per això ofereixen un tracte molt personalitzat en forma de videotrucades, assessorament a l’hora de triar escola, fer de contacte amb les acadèmies, trobar pis i bregar amb la burocràcia. Quan jo i una altra estudiant vam demanar per anar a Kōfu, encara no tenien el conveni amb l’escola i el van fer expressament per nosaltres i també em van estar molt a sobre a l’hora d’explicar-me com omplir la paperassa.

https://www.kokojapancommunity.com/es-study-in-japan

Aventura burocràtica pel Japó

Si voleu cursar uns estudis al Japó, ja us podeu preparar per a la burocràcia, la vostra agència us guiarà en el procés. El primer que haureu de fer és presentar un formulari per estudiar a la vostra escola, enviar fotocòpies del passaport, una carta de recomanació, títols oficials d’estudis, currículum, certificat de japonès (si en teniu)… Un cop fet això l’escola segurament us farà algunes preguntes a través de l’agència i valoraran si entreu o no. Un punt molt important és que la majoria d’escoles obliguen a tenir estalviats entre 1 i 2 milions de iens al compte bancari (entre 6.000 i 12.000 € aprox.) i demostrar que treballant en l’últim any heu pogut guanyar aquesta quantitat o tenir l’aval d’algú que pugui demostrar-ho. Això ho fan perquè no hi vagin estudiants amb una mà a cada ou i després tinguin problemes per subsistir al Japó, per tant, ja ho sabeu a estalviar! Un cop hàgiu fet tot això (que pot durar uns mesos) l’escola emetrà la COE (El certificat d’elegibilitat de l’estudiant) que us autoritza a ser un estudiant al Japó. Amb aquest document, una foto de carnet de mida especial, el passaport i el DNI podreu anar al consolat del Japó a tramitar el vostre visat d’estudiant que depenent de la data en què el feu durarà més o menys. Un cop teniu el visat queda pagar la matrícula de l’escola, comprar els bitllets de vol (si no ho heu fet ja) i buscar un apartament. El més probable és que la vostra escola o la vostra agència us ofereixin els apartaments o tinguin convenis amb agències immobiliàries. En el meu cas era l’escola la que oferia els apartaments per llogar a Kōfu, els estudiants havíem de posar els pisos que volíem en una llista i se sortejaven entre els participants. Probablement haureu de pagar la quota de neteja del pis i avançar els 3 primers mesos de lloguer, cosa que no serà un problema perquè aquí és baratíssim. La cosa no acaba aquí, ja que tan bon punt poseu un peu a l’aeroport us tocarà fer més paperassa. Concretament, allà us faran la targeta de resident (Zaryu Kardō) i haureu d’entregar el document per tenir un permís de treball a mitja jornada (sobretot no us n’oblideu). Per acabar-ho de rematar quan arribeu a la vostra ciutat haureu de fer una sessió maratoniana a l’ajuntament on haureu de registrar la vostra direcció, afiliar-vos a l’Assegurança Nacional de Salut del Japó i aplicar una exempció per no contribuir al sistema de pensions. Ara sí ja tindreu tota la paperassa feta. També haureu d’aconseguir una targeta SIM japonesa per poder tenir número de telèfon local i poder-vos connectar a internet, hi ha empreses com Mobal o Japan SIM que et permeten recollir-les a l’aeroport o al centre de la capital. Igualment us recomano contractar una VPN, un servei que a part de brindar-vos protecció en ciberseguretat, us permet canviar la ubicació del vostre dispositiu i així continuar utilitzant plataformes de vídeo o fer tràmits com si estiguéssiu a casa. Sobretot que ni us passi per la barretina usar-ne una de gratuïta, ja que es venen les vostres dades i poden ser molt perilloses per a la vostra seguretat digital.

Aterrar en un món desconegut

Els primers dies del vostre viatge segurament seran una bogeria com ho van ser els meus. Jo personalment vaig aprofitar la primera setmana per viatjar abans d’anar a Kōfu i començar el curs. Fer una mudança al Japó no té res a veure amb fer-ho dins el vostre país, ja que allà us podreu emportar un munt de coses a la vostra nova llar i aquí quan arribes no hi ha res. Recordo aquell fred 6 de gener en què vaig arribar a Kōfu, estava caient aiguaneu i des de l’estació vaig arrossegar com vaig poder les maletes fins a l’escola. Allà em van acostar fins al meu apartament amb cotxe, em van deixar les claus, em van explicar quatre coses i apa a espavilar-se. Al meu pis només hi havia una olla, una paella, el llit amb l’edredó i uns llençols, una cadira, una rentadora, el router i una nevera. Per tant, vaig haver de comprar un munt d’estris de cuina, coses per menjar, mobiliari, mantes… Comences amb les quatre coses que et proporciona l’escola i el que dus a la maleta. Un truc per poder portar més coses a l’equipatge és el d’utilitzar bosses i una màquina per fer el buit, així reduïu el volum de la roba a gairebé dos terços. Un altre truc per moure l’equipatge és fer servir Yamato Transports (més coneguda com “Kuroneko Yamato” pel seu logo d’un gat negre). Aquesta empresa us permet enviar amunt i avall el vostre equipatge a un preu molt raonable i amb molta puntualitat. Només heu de portar les maletes un dia abans a la recepció del vostre hotel o a una oficina de l’empresa i us faran la gestió. Un altre consell pels primers dies és que no tingueu por de comprar coses de segona mà, ja que aquí els objectes solen estar molt ben cuidats i són més barats que els nous. Si aneu a ciutats més petites, recordeu comprar adaptadors elèctrics abans de marxar si no, no podreu endollar les coses aquí. Sovint es diu que al Japó és més barat menjar a fora que cuinar a casa, si bé és cert que a fora es menja molt bé i barat, la frase no és del tot certa. Si sabeu cuinar, la cosa us surt més o menys al mateix preu i fins i tot és una mica més barat a casa. A més a més, fer servir els vostres fogons i els ingredients locals també és una manera de conèixer el país. Aquest consell s’aplica a la vida en general, però si voleu estalviar, menjar molt bé i portar una vida sana, no sigueu mantes i cuineu vosaltres mateixos a casa. Acabada la ronda de consells m’agradaria parlar d’aquelles coses que sorprenen a l’estranger quan comença a viure aquí.

El que més sobta quan arribes a un lloc així no és el paisatge o la gastronomia (que també) com les grans diferències en el funcionament de la vida quotidiana. Un exemple que em va deixar de pasta de moniato va ser quan li vaig preguntar al meu professor, en Daiichi sensei, com es pagaven les factures aquí i em va respondre que al Konbini (petits supermercats 24 h). I efectivament pots anar amb el senyor del Family Mart o del 7Eleven i dir-li que et cobri el pa de motlle i la factura de la llum; i ja de passada que et faci unes fotocòpies. Pot costar acostumar-te que gairebé tot es pagui en metàl·lic, a anar amb bicicleta per la vorera, descobrir com funciona la rentadora o cuinar amb els ingredients locals. Veure que per exemple, aquí el mercat de la música i les sèries en format físic funciona a tot drap i que fins i tot pots comprar CD, Blu-ray o DVD als supermercats em va encantar. Adonar-me que aquí gairebé tots els restaurants i bars són molt petits i que solen estar formats per una cuina oberta envoltada per una barra i quatre taules més és el normal. Un altre xoc cultural dels grossos és la cultura del bany, aquí els “Onsens” o banys termals són punts de reunió on amics, familiars o veïns passen l’estona. Primer et dutxes assegut en una espècie de tamboret i un cop net pots entrar a les diferents piscines termals que solen estar a una temperatura d’entre 38 i 42 C°. Alguns estan a l’aire lliure i tenen magnífiques vistes així que pots xerrar en pilotes amb els teus amics mentre mires les muntanyes des de l’aigua. La manera com es transforma la gent en aquest país quan beu alcohol i surt de festa també és una sorpresa de les grosses. Potser, però el que més em crida l’atenció dels japonesos és l’amor per l’ofici, en general aquí es considera que l’ofici és un art i que s’ha de respectar com a tal. Sovint vaig a una cafeteria diminuta i molt amagada a Kōfu, només hi caben unes 10 persones i el que impressiona és que tot el cafè es fa de manera artesanal. No s’utilitzen màquines ni res: teteres, filtres i molins manuals són el que es fa servir en aquesta i moltes altres cafeteries. Això no és exclusiu del cafè sinó que els restaurants, a l’obra, a les cocteleries (que són tota una experiència aquí) tot es fa amb cura i art. Tenen una idea molt romàntica i artesanal de l’ofici i vulguis que no això es nota en un sentit positiu. Són aquestes coses i no les més evidents les que fan que realment et sentis com si haguessis aterrat a un altre planeta. Espero que aquest article us sigui d’utilitat i us hagi aclarit alguns dubtes, si voleu preguntar alguna cosa no dubteu en posar comentaris o contactar-me pel mail que trobareu a la secció de contactes.